Viatges amb la tieta de Graham Greene

El mes vinent posarem una mica d'humor a la tertúlia amb aquesta deliciosa novel·la sobre com viure la vida al màxim, en què la irresistible tieta Augusta s’haurà d’esforçar per demostrar al seu ensopit nebot, Henry Pulling, que hi ha un món ple de sorpreses més enllà del seu jardí de dàlies... 

Graham Greene reconegut especialment per les seves novel·les d’espies, demostra a Viatges amb la tieta que és capaç de desplegar una amplíssima varietat de registres i de crear personatges tan extraordinaris com aquesta tieta Augusta. 

Per complementar la lectura us hem preparat aquest díptic sobre el mític tren Orient Express:

Victus, d'Albert Sánchez Piñol

La celebració de l'aniversari de la tertúlia va ser tot un èxit. La representació de la companyia O Tempo Voa Teatre va ser molt interessant i divertida i vam tenir ocasió d'obsequiar els nostres tertulians amb un petit regal que esperem els hi hagi agradat molt perquè el vam preparar amb molta il·lusió.

Després del parèntesi del mes de juliol, tornem a llegir! 

Aquesta vegada ho farem amb Victus, la coneguda i exitosa obra d'Albert Sánchez Piñol sobre el setge de Barcelona del 1714.

"Ho explicaré tot! Com van fotre el general Villarroel, com van derrotar les nostres victòries. Perquè, fins ara, d'aquella guerra només he sentit les versions que vénen de dalt o de l'enemic."

Victus és una novel·la històrica que ens narra la guerra de Successió espanyola, un conflicte que pot considerar-se la primera de les conteses mundials i que s’acaba l’11 de setembre del 1714 amb l’apocalíptic assalt a Barcelona. També és la tragèdia d’en Martí Zuviría, un jove barceloní, alumne avantatjat del marquès de Vauban, que es converteix en un geni de l’enginyeria militar.

Posa en qüestió les versions oficials de tots dos bàndols i cedeix la paraula als autèntics protagonistes de la història, des de la figura immensa d’en Villarroel, el general que va defensar la capital catalana amb llàgrimes als ulls, fins als civils i soldats anònims de totes les nacions que van lluitar a un costat i l’altre de les muralles.

"Un huracà d'aire fresc, una iconoclasta visió des de baix que refà el mite del 1714 amb més potència. Més vibrant. Més proper." Joan B. Culla, professor d'Història Contemporània.

Ressenya de "Tot el soroll del món", per Gemma Ciuró

Ahir al vespre varem tenir l’oportunitat de compartir la tertúlia literària amb l’autor de la novel·la que havíem llegit: Tot  el soroll del món, de Vicenç LLorca.

Va ser un vespre sensible i profund, tal com ho són la novel·la i el seu autor. De lectura senzilla i ràpida, molt dialogada, sense girs argumentals  sofisticats però amb diferents nivells d’aprofundiment que s’adapten a les preferències del lector.

A mig camí entre la novel·la poètica o la poesia novel·lada, els dos protagonistes, en Francesc i  la Marta avancen la seva catarsi personal  al llarg d’ aquest relat ple de dicotomies  i jocs metafòrics que ens transporten per la historia de la literatura i l’art, alhora que ens endinsen en aquest viatge a l’interior de l’home.

En Vicenç LLorca  ahir ens va dir que era una novel·la d’amor i és així. Ell mateix va demostrar que estimava la seva novel·la, elaborada minuciosament, detall a detall, tal com es mereix una obra d’art.

Aniversari!!

El més vinent, com cada juliol, estem d'enhorabona: celebrem el 13è aniversari de la nostra tertúlia!!!

Com que és una ocasió especial, i a més també celebrem l'Any de les Biblioteques, en comptes de fer una tertúlia sobre un llibre, us oferim un l'espectacle Llibràlegs. Un espectacle amb textos de Marc Artigau, Josep Maria Miró, Pau Miró i Jordi Prat i Coll.

Llibràlegs o diàlegs entre llibres, la paraula ho diu tot. O potser no? Afegiu-hi la presència teatral dins una biblioteca. I vosaltres assistint-hi de voyeurs per escoltar allò que habitualment ens és vedat sota la llei del silenci de les lleixes. Assistir d’amagat a la conversa dels lectors, dels conventuals assistents al temple dels llibres. I fer-ho de la mà d’alguns representants joves de la millor dramatúrgia catalana: la paraula a peu de carrer de Marc Artigau, Josep Maria Miró, Pau Miró i Jordi Prat i Coll, interpretada per Albert Ausellé i Mireia Piferrer. A l’ombra dels llibres, us endureu en préstec un bon feix de paraules.

Us hi esperem!!!

Ressenya de "La marca de l'home", per Josep Gaitan

Edició any 2000

traducció en català 2011

Personatges .

                        Coleman Silk   professor universitari (ex-degà – professor) 71                         anys

                        Iris , esposa del professor

                        Faunia, amant , 34 anys

                        Les Farley, ex-marid de Faunia

                        Delphine Roux, la nova degà (francesa)

                        Zuckerman, l'escriptor

L'any 1998 data que marca l'afer Clinton, president EUA i la becària Lewinsky, és curiosa per la importància donada a aquest afer sexual, el president serà recordat per això, fa sortir el puritanisme i fariseisme de la societat americana, només?, l'autor recalca aquest fet per donar-nos una de les pistes de la novel·la que queda reflectit en el comportament dels companys i familiars dels protagonistes .

Tot passa en una petita ciutat de la nord-amèrica rural moderna, Athena, on el racisme (origen, religió, ....) marca a la persona.

El narrador és un escriptor amic, aïllat en aquesta regió per motius d'una malaltia greu que opta amb el retir en lloc de viure rodejat de la gent i la ciutat, i això li permet poder oferir-nos la visió externa i alhora interna dels fets

El llenguatge utilitzat és sobri i entenedor, molt dur i sense tabús, les seves 400 pàgines et tenen subjugat tot hi saber des de bon començament el desenllaç .

És una novel·la aparentment molt simple, la relació sexual entre dues persones adultes amb una diferència d'edat especial, home de 70 anys, jubilat i enviudat, pare de 4 fills, antic Degà de la universitat de la ciutat, ple de ràbia per una injustícia que provoca la seva retirada.

La dona jove de 34 anys, mare de dos fills, separada per maltractaments, dona de serveis de neteja i perseguida pel seu ex marit...

Tots dos tenen una vida de conflictes, mentides i secrets, només són autèntics entre ells, aconseguint una pausa en la seva turmentosa vida. El catalitzador és el sexe, viscut per ell com l'última etapa i per ella com l'evasió de la monotonia i el desig de sentir-se viva.

Apareix com a teló de fons la guerra del Vietnam i les terribles conseqüències dels ex-soldats (problemes psicològics i d'adaptació), capaços de considerar-se “màquines de matar”

L'autor ens presenta la diferència entre la cultura universitària americana i l'europea la qual cosa produirà uns efectes deplorables (enveja, rancúnia, racisme ....)

En tota la narració surten a relluir les necessitats, defectes i comportaments de les persones i les carències de la societat americana (occidental) i com de sola es pot trobar la persona.

Hi ha un capítol molt aclaridor sobre el que és la marca de l'home (cornella) que dóna nom a la novel·la.

D'aquesta obra es va fer un film “La mancha humana” protagonitzada per Nicole Kidman i Anthony Hopkins (2000)

Philip Roth està considerat un dels millors escriptors americans vius.

Tot el soroll del món de Vicenç Llorca

El mes de juny tenim una tertúlia molt especial ja que ens visita l'autor del llibre que llegirem, en Vicenç Llorca. És Llicenciat en Filosofia i Lletres (Filologia) per la Universitat Autònoma de Barcelona i Magister en Filologia Catalana per la mateixa Universitat. Catedràtic de llengua i literatura catalanes, i especialista en literatura universal i literatura i cinema, s'ha dedicat preferentment al conreu literari de la poesia, de l'assaig i de la novel·la.

Tot el soroll del món ens explica la història d'en Francesc, que creu que no podrà viure de nou una atracció amorosa com la que va sentir per la seva difunta dona. Però en un viatge de plaer a la República Dominicana, coneix la Marta, una turista barcelonina com ell a qui el marit va deixar per una altra dona. De manera inesperada, les seves afinitats els desperten sentiments amagats.Tots dos emprenen un recorregut per l'illa que inclou el país veí, Haití, on tenen com a guia una voluntària catalana d'una organització no governamental, la Núria, que també suscita l'interès d'en Francesc. Immersos de ple en un canvi personal, tots tres es veuen abocats a afrontar les seves pors i els seus desitjos, un repte que de sobte accentuen els embats de l'huracà Melinda.En el seu esperat debut en la novel·la, Vicenç Llorca planteja si és possible que ressorgeixi l'amor en persones marcades per una relació sentimental anterior. El resultat és una història atractiva i suggeridora. 

Esperem que us agradin el llibre i la troba amb l'escriptor!!

Ressenya de "Volver", per Salvador Roca

Jaime Gil de Biedma neix a la Nava de la Asunción,Segovia, l'any 1929, en el si d'una família de l'alta burgesia castellana. El seu pare es traslladà a Barcelona per treballar a la “Compañía de tabacos de Filipinas”. Gil de Biedma va passar part de la guerra civil refugiat a la casa de la Nava. Quan torna a Barcelona, on estudia el batxillerat i l'advocacia, li queda la nostàlgia d'aquells anys passats. La infància és molt present a la seva obra no tant sols com a record o nostàlgia sinó com a actitud. Ja madur manifestà: Quién me conoce ahora dirá que mi experiencia nada tiene que ver con mis ideas, y es verdad...

La seva homosexualitat marca la seva vida interior i el fa ser profundament pessimista, i el porta al límit, a viure una sèrie d'experiències íntimes auto destructives.         

Tot plegat l'influeix i crea un llenguatge propi en la seva poesia i en la forma d'escriure. Cerca la contemporaneïtat i la racionalitat, l'experiència, aconseguint un discurs propi i universal, en la seva poesia. Cultiva la perfecció en la forma, absent de rimes, amb un llenguatge col·loquial i una ironia clarament marcada que a voltes pot ratllar el cinisme. Encara que la seva obra és poc extensa – mai es va plantejar escriure de forma professional – és un poeta important i un referent del segle XX.

A part de la poesia també escrigué assajos literaris. L'any 1974, ja malalt, té una crisi i deixa d'escriure. Va morir a Barcelona l'any 1990.

La marca de l'home, de Philip Roth

Som al 1998, l'any en què els Estats Units viuen immersos en un frenesí de lascívia provocat pel processament del seu president. En Coleman Silk és un professor universitari que és forçat a jubilar-se per haver fet un comentari a classe que és titllat de racista. El càrrec que li imputen és mentida, però la veritat real sobre Silk deixaria atònit fins i tot al seu acusador més violent. En Silk té un secret des de fa cinquanta anys, que manté ocult a la seva dona, als quatre fills, als seus col·legues i fins i tot als seus amics, inclòs l'escriptor Nathan Zuckerman. Serà Nathan qui decidirà destapar el secret d'en Silk. 

Guanyadora dels premis Pen/Faulkner, WH Smith Literary i del Prix Médicis étranger, La marca de l'home és una de les obres mestres absolutes de Philip Roth. Un llibre sobre la força de voluntat, sobre la determinació d'un home per esdevenir una cosa més del que li permet el destí. 

I per complementar la lectura, us deixem aquest díptic que parlar d'alguns "escriptors ficticis":

Ressenya de "La vall de la meravella", de Maria Aladern

La novel·la ens trasllada al Xangai de principis del segle XX i ens dona, per damunt de tot, informació  detallada de  l'activitat en les cases de cortesanes.

És la història de tres generacions representades per tres dones, la Lulu, la Violet i la Flora, encara que aquesta última gairebé no intervé en la història. Només fa un viatge a Xangai per coneixer la  seva mare, fet que crec que utilitza l'autora per donar  a l'obra un  final que pugui satisfer  al lector.

La verdadera protagonista és la Violet, filla de la Lulu, una madame meitad xinesa meitad americana,  propietaria d'una de les millos cases de cortesanes de la ciutat.  La Violet ens explica en primera persona la seva infància en aquell ambient. És una nena molt observadora que sap sempre on es pot amagar perquè no li passi res per alt. El que vol la seva mare es protegir-la, però ella no ho compren  i està convençuda de que no l'estima. Quan la  dinastia Xing perd el poder i han d’abandonar el pais, la mare és víctima d’un engany i marxa sense la seva filla. La nena es queda amb el dubte de no saber si l'ha estimada de veritat. L’home que havia enganyat la mare ven la Violet a una casa de cortesanes i allà comença una vida com la de la seva mare, amb l'agravant de que la Violet no te diners ni sap on agafar-se.

Entre amors, casaments, desenganys i traicions, a l'entorn  a la Violet  es va trenant una història que algunes vegades és interessant i d'altres  cau en la monotonia. No obstant, arribat aquest punt,  l’Amy Tan te l’encert de trasladarnos en el temps i, entremig,  ens explica la vida de la  mare,  del perquè va anar a parar a la Xina i de com al final troba la seva neta, la filla de la Violet. Durant uns anys hi ha una relació epistolar entre la mare i la filla, i és curiòs perquè, segons ens diu l'autora,  malgrat haver-se dedicat al mateix ofici, en questions de sexe, la Violet no oblida mai que parla amb  la seva mare.

D'altra banda, sembla que la història del pare de la Violet i de la seva  família xinesa queda una mica despenjada. Al final l'autora no ens explica gran cosa. Només el defineix com un home de poc caràcter, però dona la impressió com si no hagués sabut ben bé que fer amb el personatge.

En resum, crec que és una novel·la ben escrita però que, possiblement, perd en la traducció. I també que, tot i que l'autora ens hauria pogut dir el mateix amb menys pàgines, queda compensat per la seva habilitat de saber combinar, al llarg de l'obra, les històries viscudes per les   protagonistes, dones fortes que al final es retroben. Malgrat que la vida els ha maltractat, acaben aconseguint la seva gran ambició: arribar a ser dones respectables.

Maria Aladern

A l'apartat Enllaços interessants del nostre bloc, hem afegit un enllaç a la presentació de El Bram de l'aigua en el que no només podeu escoltar la Maria, sinó que també hi trobareu una interessant aportació d'en Vicenç Villatoro. 

Volver de Jaime Gil de Biedma

El mes vinent llegirem aquest poeta, considerat un dels millors de la Generació dels 50, per a fer el nostre particular homenatge al Dia Mundial de la Poesia, que se celebra el 21 de març.

La poesia de Gil de Biedma és la recerca i la invenció d'una identitat conscient de l'irreparable pas del temps a la vegada que s'aferra, mitificant-los, als fugaços instants de felicitat i afirmació, tant personal com social, que aquest mateix temps produeix.

I per a acompanyar la lectura amb més poesia us hem preparat aquest díptic: