Aloma (1938 i 1969)

La Tertúlia del passat 2 d'abril va estar dedicada a Aloma, de Mercè Rodoreda. Degut a l'excepcionalitat de la situació actual vam haver de fer-la per videoconferència a càrrec de la Neus Real (podeu veure-la a Tertúlia abril: Aloma de Mercè Rodoreda). Aquesta va generar alguns comentaris que podeu veure navegant pel nostre bloc. 

Nosaltres seguim oferint-vos més informació sobre aquesta obra, potser la més íntima i sincera, escrita al 1936 i descrita com a biogràfica per la similitud de la vida de l'autora i la protagonista.  

"Me daba miedo enseñarla. Tenía al sensación de que al darla a leer me descubría demasiado yo misma. La escribí muy deprisa", va admetre dècades després per justificar que l'original descansés dins d'un calaix fins que la va convèncer Francesc Trabal (company de feina de la Institució de les Lletres Catalanes), per presentar-la als premis Creixells al 1937, aconseguint el primer premi i la posterior publicació (1938). 

Us deixem alguns enllaços per veure coincidències: 

Aloma i la feblesa en Mirall

"Aloma" mucha Rodoreda, El País juliol 2019

Aloma en Resistencia Lectora


En preparar les seves Obres completes, Rodoreda només va salvar Aloma, d'entre tota la seva producció de preguerra que considerava de baixa qualitat. 

Tanmateix, la revisió que en va fer al 1968 va revertir en una novel·la ben diferent de la dels anys trenta, molt més en consonància amb els nous interessos de l’escriptora i amb els camins que estava seguint la seva narrativa. 

Us deixem l'enllaç d'una comparativa entre les dues versions per Neus Real, doctora en filologia catalana, especialitzada en l'estudi de l'accés de les dones al món literari: 


Aloma (1938 i 1969)






#JoEmQuedoACasa
#LaCulturaaCasa
#Bibliotequesacasa

Comentari Elisabet Moreno Boada


Que el confinament també ens duria coses bones ho vaig saber el dia que vaig veure la meva filla al balcó de casa devorant sota el sol Harry Potter i la pedra filosofal. Era un matí qualsevol i de fons només se sentia l’esgarip d’una gavina rondinaire. Després, silenci total. Va acabar el llibre en poc més d’una setmana. Ara ja ha començat el segon.

Ella té deu anys i jo en deuria tenir quatre o cinc més quan vaig descobrir Mercè Rodoreda, amb Aloma precisament. Recordo que em va fascinar i algú podria pensar que en part fou perquè jo era adolescent, com la protagonista; que m’hi vaig identificar. Però no: van ser les paraules. Perquè una novel·la són només paraules, com deia l’autora, però la màgia de la seva literatura rau en el fet que ella sabia triar les paraules justes, les més senzilles, per explicar els sentiments més complexos de la naturalesa humana (de les dones, si em permeteu anar més enllà). 

I també em va captivar l’art de transmetre amb el suggeriment, sense explicar, que no està a l’abast de tots els escriptors. M’ha encantat que la Neus Real recalqués aquestes idees a la videoconferència, perquè això és el que sempre he pensat. 


Després d’Aloma va venir La Plaça del Diamant, que em va fer plorar, i més tard, tota la resta. Un exemplar de butxaca de La meva Cristina i altres contes és un dels millors regals que m’han fet mai. Me’l va portar la meva mare un dia, tornant de Barcelona, perquè sí. No era el meu aniversari, ni Sant Jordi, ni cap festa especial. El va veure i va pensar en mi. Així de bonic, així de senzill. Com les paraules de la Rodoreda.


Rellegir Aloma m’ha fet venir ganes de rellegir Rodoreda, com a la Montse. Tota la Rodoreda, Rodoreda en vena. Perquè en temps de confinament el millor que podem fer és gaudir dels nostres tresors: la família i la literatura amb majúscules. Viatjar amb la ment ja que no podem fer-ho de cap altra manera.


Vindran temps millors, però abans ens hem de preparar per la sotragada. Entre tots i totes podem contribuir al fet que les biblioteques i llibreries no hagin de tornar a tancar, quan els permetin obrir. 
Per tant, qui pugui i vulgui, que faci com jo, que sempre em guio per aquesta pauta:


        1.- Llegir llibres

        2.- Comprar llibres

        3.- Comprar llibres d’autors catalans

        4.- Comprar llibres d’autors catalans vius

        5.- Comprar llibres d’autores catalanes vives

La idea és començar pel final, si ens ve de gust i les circumstàncies ho permeten, i si no, anar reculant, sense renunciar mai al primer precepte. En aquest sentit, us deixo aquí dos títols a tenir en compte, si la proposta us interessa:

Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols.
Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà.

I no dic res més. La màgia dels llibres (la de Hogwarts, la dels jardins de Sant Gervasi...) comença a la primera pàgina. 

Salut i ànims, més que mai. 


#JoEmQuedoACasa
#LaCulturaaCasa
#Bibliotequesacasa

Comentari Montse Medalla

La primera vegada que vaig llegir Aloma ja em va agradar. La relectura, ara, al cap de gairebé trenta anys (o més, que el temps passa molt ràpid), no m'ha decebut gens. Després que la Neus Real ens hagi fet aquesta videoconferència, encara m'ha fet descobrir alguns aspectes que se m'havien escapat. Una molt bona anàlisi. M'han agafat moltes ganes de continuar amb Rodoreda. Penso, i sempre he pensat, que és una peça clau a la literatura catalana, i la comparació amb Virgínia Woolf o fins i tot amb Joyce, em sembla correctíssima. També és veritat que no és l'única magnífica autora que tenim al nostre patrimoni cultural. Penso amb Montserrat Roig, Olga Xirinacs, Maria Mercè Marçal, Carme Riera....n'hi ha, n'hi ha!!!

Alguna vegada ja he dit que la lectura té unes quantes capes. N'hi ha una que consisteix a entendre que passen coses i ja està, com qui veu una pel·lícula (que està molt bé, ep!)

N'hi ha una altra més profunda, que ens fa veure o entreveure circumstàncies o fets que, aparentement no són visibles. 

I encara n'hi hauria una altra, que ès la que ens explica la Neus, on et vas fixant en cada detall, en la construcció de l'obra, en els seus entrellats i que ens fa la lectura molt més completa. 

Total que, gràcies a les explicacions de la Neus, m'he posat a rellegir tota la Rodoreda que tinc a casa. Ja he acabat "El carrer de les Camèlies", i ara estic amb "Quanta, quanta guerra". Em deixo pel final, "Jardí vora el mar", que és la que m'agrada més. Més que els contes, i més que "Mirall trencat" i més que "La plaça del Diamant"!

Bé, doncs, moltes gràcies, Gemma, Neus, i, com no, Mercè Rodoreda!




#JoEmQuedoACasa
#LaCulturaaCasa
#Bibliotequesacasa

Comentari Maria Aladern


És una llàstima que no haguem pogut estar cara a cara,  però la veritat és que aquesta vídeoconferència ha valgut molt la pena. La Neus Real, d’una manera engrescadora, ha sabut captar la nostra atenció. I tal vegada ens ha fet veure el que  potser ens hauria passat per alt. 

Ens diu que la Mercè Rodoreda té la sensació que Aloma és la seva primera novel·la de veritat. S’entén molt bé la diferencia entre les dues versions. Des que va començar havien passat 30 anys,  quan ja havia adquirit ofici. 

A mi m’agradaria, encara que només fos per curiositat,  poder llegir alguna de les  primeres obres  que ella va rebutjar.

Té molt mèrit despertar l’interès del públic amb  la  història d’una noia normal  i, a més a més,  amb falta d’autoestima.  La soledat guia la seva vida. La seva imaginació la porta a buscar  el que ella no pot aconseguir, per exemple les cartes que escriu a una persona que ni tan sols existeix.  

Tot va morint al seu voltant:.La gata destrossada pel mascle,  la mort del nebot, el suïcidi del seu germà incapaç de trobar cap al·licient a la vida. El  germà gran que al darrera d’una passió que no pot controlar perd, fins i tot, la casa dels seus pares amb el jardí. Per l’Aloma també és una pèrdua, com una mort. S’havia il·lusionat amb el Robert i també la deixa. 

Sola, es perd en aquella nit d’hivern  com una ombra. L’autora, malgrat tot,  ens dóna un bri d’esperança.  L’Aloma pensa en una veu petita que li dirà  “mare”.


#JoEmQuedoACasa
#LaCulturaaCasa
#Bibliotequesacasa