Al maig llegirem aquest clàssic de la literatura contemporània que és una faula sobre l'esperit de superació i l'assoliment d'uns somnis aparentment inabastables.
El vell i la mar va ser l’última novel·la de Hemingway publicada en vida. És una novel·la curta escrita a Cuba el 1951. Es diu que Santiago, el protagonista, estava inspirat en un pescador cubà anomenat Gregorio Fuentes que l’escriptor va conèixer el 1928 i amb el que va tenir una gran amistat durant gairebé 30 anys.
L’octubre de 1951, Hemingway va escriure a l’editor Charles Scribner: Aquesta és la prosa en la que vaig estar treballant tota la meva vida, que s’hauria de llegir de forma senzilla i simple i que sembla curta però que igualment té totes les dimensions del món visible i del món de l’esperit humà.
El vell i la mar va ser publicada per primera vegada en l’edició de l’1 de setembre de 1952 de la revista Life magazine, de la que es van vendre 5.325.447 exemplars en poc més de dos dies.
Va ser publicada en format llibre el 8 de setembre del mateix any, a les 24 hores es va haver d’editar una segona edició i va estar a les llistes dels més venuts durant sis mesos. A l’any següent, Hemingway va rebre el premi Pulitzer i el 1954 el Nobel de Literatura.
El 1958, El vell i la mar va ser adaptada al cinema, l’actor que va interpretar Santiago va ser Spencer Tracy, nominat com a millor actor als Òscars per la seva interpretació. Molts anys després, el 1990, hi va haver una altra adaptació per a la televisió protagonitzada per Anthony Quinn.
Si voleu informació complementària, podeu llegir aquest document sobre els taurons.
Cites destacades
- L'Home no és gran cosa al costat de les grans aus i les feres
- No comprenc aquestes coses. Però és bo que no hàgim de tractar de matar el sol o la lluna o les estrelles
- Sóc un home vell i cansat. Però he matat a aquest peix que és el meu germà i ara he d'acabar la feina
- L'home no està fet per a la derrota. Un home pot ser destruït, però no derrota
- Tal vegada jo no hauria de ser pescador, però per a això he nascut
- Era massa bo per a durar, va pensar. Ara penso que tant de bo hagués estat un somni i que mai hagués pescat el peix
- Ningú hauria d'estar sol a la seva vellesa. Però és inevitable que així sigui.
- El mar és dolç i bell, però pot ser cruel
- Deia sempre la mar. Així és com ho diuen en espanyol quan l’estimen. Tot i que parlin malament d’ella sempre es refereixen a ella com si fos una dona
- Els peixos no són tan intel·ligents com els que els matem. Però són més nobles i més hàbils
- ... I es va adonar que ningú mai està sol a la mar
