2018

Gener              El Perro del hortelano de Lope de Vega. Dins del projecte Llegir el teatre

Febrer         Oona & Salinger de Frédéric Beigbeder

Març            Un lloc entre els morts de Maria Aurèlia Capmany. Commemoració del centenari del seu naixement

Abril            La veritat sobre el cas Harry Quebert de Joël Dicker

Maig            El Jarama de Rafael Sánchez Ferlosio

Juny            Manon Lescaut d'Antoine-François Prévost. Dins del projecte LiceoBIB

Juliol           Aniversari 

Agost           Las uvas de la ira de John Steinbeck. Commemoració del 50è aniversari de la seva defunció

Setembre      No em deixis mai de Kazuo Ishigur

Octubre             La biblioteca dels llibres rebutjats de David Foenkinos

Novembre       Totes les bèsties de carrega de Manuel de Pedrolo

Desembre      Les darreres paraules de Carme Riera

Desembre i Gener

Ahir vam tenir un regal pre-nadalenc molt especial ja que va venir l'Assumpta Mercader a representar els contes del seu llibre, La dona que somiava mariatxis. Aquí teniu unes quantes fotografies perquè veieu com vam gaudir amb l'Assumpta:





El mes de gener tornem a participar en el projecte Llegir el teatre de la Generalitat de Catalunya. Aquest projecte vol respondre a una necessitat d’apropar-se al fet teatral des d’una mirada més reposada sobre els textos, que doni eines per entendre i gaudir amb major profunditat els diferents muntatges que posteriorment es podran veure a les sales del teatre, amb la voluntat d’enriquir la relació respecte als espectacles. Així, a més de poder llegir i comentar l'obra, els participants de la tertúlia que vulguin gaudir de la representació de l'obra al Teatre Nacional de Catalunya tindran un 10% de descompte en el preu de l'entrada.


En aquesta ocasió llegirem El perro del hortelano de Lope de Vega. El títol de l'obra procedeix de la frase feta espanyola "Ser como el perro del hortelano, que no come ni deja comer". Aquesta comèdia escrita entre 1613 i 1618, en plena maduresa creativa de Lope de Vega, retrata els vaivens amorosos de la comtessa Diana i el seu secretari Teodoro, una relació prohibida per la rigidesa de les jerarquies socials.

Aquest conflicte entre el desig de llibertat i els lligams imposats pel destí només es resoldrà quan la força de l’enginy contribueixi a fer triomfar l’amor, entès per Lope de Vega com el gran anivellador universal que permet enderrocar les barreres socials aparentment més fermes.



La dona que somiava Mariatxis, Assumpta Mercader

El mes vinent tenim una tertúlia especial perquè ens visita l'Assumpta Mercader, l'autora d'aquests 27 contes que en un marc de normalitat aparent i quotidiana s'endinsen, amb humor, en la complexitat i en l'absurd de les relacions humanes amb un llenguatge fresc, senzill i irònic.


L'Assumpta es dedica a explicar contes per a petits i grans i també treballa com a actriu i titellaire. Explica contes de grans autors com Mercè Rodoreda o Quim Monzó, és una apassionada de les llegendes i les rondalles i també ha estrenat tres espectacles de narració de contes propis.

Ella es descriu així:
"He tingut la gran sort de néixer en una família nombrosa i amb un arrelat, profund i, m’atreviria a dir, especial sentit de l’humor. De la meva àvia vaig aprendre dites que no he sentit en boca de ningú més. Sentències com «Déu me’n guard d’un ja està fet», expressions com «Endevinati el grandi secreti!» o advertències del tipus «Nena, no beguis més aigua o et quedaràs hidròpila» eren el pa de cada dia a la meva infància. Haig d’agrair que m’hagin ensenyat a mirar el món per un forat, a fer ús de la ironia, a somiar truites i també a enfadar-me només per les coses per les quals val la pena enfadar-se. Em sembla que és de la barreja de tot això d’on surten els meus contes. De tot això, de les trompades que m’he fumut i del munt de converses que he sentit anant amunt i avall amb la Renfe."

Esperem que us agradi la lectura i que gaudiu de la visita!

També us hem de dir que ja podeu consultar les lectures de l'any vinent a la secció Properes lectures d'aquest bloc.
 

Ressenya de Nada, per Rosa Maria Molina Pineda

El 5 de octubre tuvo lugar la reunión del Club de Lectura "Dijous de lletres i mots" de la Bilioteca de Blanes. Con la novela de Carmen Laforet "Nada".
La reunión de lectoras fue muy interesante, las allí reunidas dimos nuestra opinión sobre la novela. En general la obra gustó.
Cada persona fue comentando lo que les llamó la atención y creían más interesante.

La novela es una representación de unos personajes de postguerra. Unos personajes literarios pero a la vez una pintura impresionista
de situaciones reales de aquella época. Unos tiempos amargos, crueles, tristes.

Andrea una joven de 18 años que llega a la ciudad de Barcelona para estudiar en la Universidad. Trae ilusión y esperanza de pasarselo bien y prosperar.
LLega a casa de sus parientes una familia pequeño burguesa, que después de la guerra vienen a menos. Tenía una gran casa que han de dividir. Los muebles que les sobran los tienen amontonados en la pequeña casa.
Viven en la casa la abuela con sus hijos Angustias, Román, Juan y su mujer Gloria. Todos ellos crean un ambiente hostil, cruel cada día hay peleas, gritos, chillidos entre el matrimonio. Gloria no es querida por la familia, cualquier cosa que haga o diga la insultan, la tía Angustias le llama golfa, se casó con Juan cuando estaba embarazada y la beata no la puede soportar.
La tía también controla a Andrea, la tiene vigilada y la acompaña a pasear por la ciudad, porque dice que una joven no está bien que salga sola. Por el qué dirán.La convivencia se hace insoportable para la joven Andrea que quiere vivir su vida en libertad. 
Los días que va a la Universidad son para ella un gran alivio.Allí conoce a Ena una joven diferente de un ambiente distinto, sus padres son ricos, lleva unos vestidos y zapatos nuevos, Andrea no, su vestido y sus zapatos están gastado y huelen a lejía.

Pasado un tiempo Ena le dice que en la calle Aribau hay un famoso pianista que se llama Román. Andrea le dice es mi tío. Pero no quiere presentárselo por que piensa en lo desaliñado y amarillento que está.
Ena insiste y al final lo conoce. Le gusta escuchar al piano a Román.
Pero su amiga tiene un secreto, su padre le ha dicho que su madre de joven estuvo enamorada de Román-. Eran amigos en el conservatorio de música. Un día Román le dijo a la madre de Ena que se cortara la bonita trenza que tenía. Ella después de llorar y de dudar mucho. Se la cortó. Él le dijo que por qué le había hecho caso. Román hizo sufrir mucho a la madre de Ena. Todo se acabó cuando los padres de la joven se dieron cuenta que lo que ocurría. La enviaron al campo y a Román le dieron dinero para que nunca más volviera a verla. 

Román antes de la guerra civil era un buen pianista que también componía canciones y tenía un cierto éxito.
La guerra lo alejó y lo pervirtió como persona. militaba en la zona roja, incluso tenía un cargo de responsabilidad pero, antes de acabar la guerra se pasó al enemigo haciendo de espía. Fue un traidor que convenció a su hermano para que hiciera lo mismo. Lo tenía dominado.

Juan era un pintor que cree que sus pinturas son buenas pero, no valen nada. Su mujer las intenta vender pero no nadie las quiere.
Juan se pone furioso contra Gloria y la golpea. En la casa cada día tienen una pelea, gritos y chillidos. Juan es un fracasado, no tiene trabajo, el dinero que entra en esa casa es que Gloria tiene un secreto va a casa de su hermana que vive en el barrio chino. Se podría decir, no está muy claro que se dedica a la prostitución. Gloria no, ella juega a las cartas. Gana dinero y vuelve a casa. Juan está celoso porque su mujer sale de noche a casa de su hermana para pedirle dinero y, comprar medicinas para su hijo que está enfermo.
Es una familia que vive en la miseria, Román no, él de vez en cuando hace unos viajes misteriosos, parece que hace contrabando, o estraperlo. Es un egoísta ve que su familia pasa ganas y no los ayuda. Él tiene de todo, café, cigarrillos y un piano, vive en la buhardilla sólo y con confort. Andrea duerme en un catre en el comedor. Todos viven apiñados.
La abuela es una persona buena que quiere que haya paz y harmonía entre hermanos. Pero se hace mayor y nadie le hace caso.

Para Andrea la convivencia con su familia se le hace insoportable.
En la Universidad tiene amigos que la convidan a fiestas. Pero son hijos de papá y ella no se encuentra bien entre ellos. Son fiestas de verano donde las jovenes estrenan vestidos, ella no tiene vestidos nuevos. Ese ambiente no es para ella.
Su amiga Ena también se ha marchado de vacaciones y se encuentra sola en la ciudad.
Una ciudad de postguerra gris y oscura, con pocas luces que alumbrar. En la ciudad hay pobres y niños huérfanos que le piden sus frutos secos, Andrea ha comprado un cucurucho de almendras, tiene hambre. Pero se lo da a los niños, quizá por la pena que les da.
Vuelve a casa rápida, no tiene ganas de nada. Se acuesta, de pronto oye unos gritos desgarradores, no son de Gloria, estos son de Antonia, una criada de la familia que entró de joven en la casa y se ha que dado con la abuela.
Antonia está estirada en el suelo desmayada, todos se despiertan al oir los gritos. Juan pide un vaso de agua fría a Gloria, se lo echa en la cara, se recupera un poco y, casi sin voz dice: está muerto, está muerto. Juan rápidamente sube las escaleras y se encuentra a su hermano degollado con una navaja de afeitar.
Andrea estuvo un tiempo desde la muerte de Román que no sabía que había pasado. Creía que Román no había muerto, soñaba con su música que tanto le gustaba. Estaba triste paseaba por los barrios viejos de la ciudad. Ella misma se encontraba rara con su vestido teñido de negro con olor a tinte que no podía soportar. Las calles oscuras, grises de la ciudad se asemejaban a ella.
Regresó pronto a la casa de Aribau, allí estaba Gloria cocinando algo bueno, olía bien. Gloria se acercó y le dijo que había vendido el piano de Román. Andrea se va hacia la habitación. De pronto oye gritos, ruido de cosas que caían al suelo era la cacerola donde Gloria estaba cocinando. Juan estaba pegando a su mujer porque había vendido el piano de Román.
Cada día Juan estaba más loco, le pegaba por cualquier cosa que dijera.
Gloria contó a Andrea que tenía miedo de Juan. Ninguna mujer sufriría lo que yo. Dice que soy una bestia que no hago más que dormir. mientras que su hermano aulla de dolor en su tumba.
Gloria le enseñó un gran cardenal en la espalda.
Gloria algún día marchará de esa casa de locos. La abuela le trae una carta, es de Ena que le dice que que hay trabajo para ella en el despacho de su padre. Su madre está encantada de que venga a vivir con ellos. Andrea estaba contentísima, por fin podía salir de esa familia que no le había dado nada.

El guardián invisible, Dolores Redondo

El mes vinent ens endisem en el món de la novel·la negra de la mà de Dolores Redondo, una escriptora donostiarra que amb aquest llibre va iniciar una trilogia que ha tingut un èxit aclaparador.

Aquest primer títol de la «Trilogia del Baztan» s'inicia amb el descobriment, en un marge del riu Baztan, del cos nu d'una adolescent. La inspectora d'homicidis de la Policia Foral de Navarra Amaia Salazar serà l'encarregada de dirigir la recerca, que la farà tornar a Elizondo, el lloc on va néixer i del qual sempre havia volgut fugir.

La història es desenvolupa en dos fronts: el professional, centrat en la resolució d'una sèrie de crims de l'anomenat «assassí del basajaun», i el personal i/o familiar, que en aquest cas passa a ser tan important i sorprenent com el desenllaç de la recerca.

Esperem que us agradi el llibre i si voleu continuar llegint la trilogia, la trobareu a la Biblioteca.

Per complementar la lectura, us deixem aquestes regles sobre com escriure una novel·la policíaca que va fer G.K. Chesterton, esperem que us agradi:




Nada, Carmen Laforet

Encetem l'octubre llegim la primera obra guanyadora del Premi Nadal, escrita en dos mesos per una jove de 23 anys, Carmen Laforet. En ella, Laforet trasllada el seu perfil al de la protagonista, una jove estudiant que s’instal·la en un pis de la Barcelona de postguerra.

Un dels punts clau de l'obra i que va fer que triomfés són els personatges, que esdevenen petits reflexos d’aspectes de la nostra societat, com ara el passat que no vol entendre el present, la vida bohèmia o el futur desdibuixat de les noves generacions.

Un altre punt clau de l’obra és el seu context. El clima conflictiu que descriu Laforet va ser considerat indecent per la moral catòlica, i amb la censura que hi havia costa creure que l’obra fos publicada. Tanmateix, “Ningú s’esperava que res del que digués ella, pel senzill fet de ser dona, pogués afectar a la població” explica l'escriptor i periodista Jordi Corominas; i és que el caràcter masclista de la societat del moment, per un cop, va jugar a favor de l’autora, que va assolir un èxit considerable gràcies a aquesta publicació.

També resulta sorprenent que sovint es fes menció a expressions en català, tenint en compte que el 1944, l’any en el qual es va publicar l’obra, el català encara era una llengua prohibida pel franquisme. Un cop més, la suavitat amb què Laforet feia referències a la llengua va fer que sortegés doblement la censura.

Actualment “Nada” és la novel·la espanyola més llegida als Estats Units i la tercera més traduïda a l’anglès.

Els matins de TV3 va fer un reportatge sobre l'obra, el podeu veure clicant en aquest enllaç

En el díptic d'aquest mes, anomenem altres escriptors que, com Laforet, només són coneguts per un èxit literari:




Llum d'agost, William Faulkner

Aquesta novel·la del Premi Nobel de Literatura, William Faulkner, de la que parlarem al setembre, té dos grans fils conductors: la història de Lena Grove i la seva recerca de l'home que la va deixar embarassada; i la història de la turmentada existència de Joe Christmas, un home meitat blanc meitat negre. Aquestes dues històries serveixen l'autor per escriure la gran novel·la sobre la negritud i la marginació dels negres al sud dels Estats Units, i sobre la qual també sobrevola la condició –amarga– de la dona en aquest mateix territori.

Com a altres novel·les seves, Faulkner dóna la mateixa importància al contingut i a la forma. Així, en aquesta novel·la ens trobem amb capítols explicats per diferents personatges alternant la primera persona, els monòlegs lliures, i la veu d’un narrador que segueix al personatge; i una narració que no està escrita de forma lineal, sinó que mitjançant flash-backs i la narració del present es va conformant la història que ens vol explicar l'autor.

Per complementar la lectura, hem preparat aquest díptic sobre la literatura escrita per esclaus negres:


Si voleu més informació sobre William Faulkner, en aquest enllaç podeu consultar el díptic que vam preparar quan vam llegir El soroll i la fúria

Bona lectura!

La Regenta, Leopoldo Alas "Clarín"

El mes d'agost llegirem aquesta novel·la, considerada la millor novel·la del S.XIX a Espanya i la segona millor novel·la espanyola després de El Quijote.

Dominada per un poderós motiu central, la passió sacrílega de Fermín de Pas per Ana Ozores de Quintanar, la trama argumental d'aquesta obra, tan complexa com apassionant, en la que es barregen diferents ambients socials i conflictes interpersonals, és un retrat corrosiu d'una ciutat de províncies, regida per una ociosa classe alta i per un clero que imposa una moral hipòcrita i asfixiant. 


En el díptic que us hem preparat aquest mes, fem una comparació entre les tres grans novel·les sobre l'adulteri del segle XIX: La Regenta, Anna Karenina i Madame Bovary


Gaudiu de la lectura!

Don Joan, o, El festí de pedra, de Molière

Aquesta obra de Molière, en cinc actes, es va estrenar a París el 1.665. En ella, l'autor recupera la figura de don Juan Tenorio, que ja era coneguda per la peça teatral El burlador de Sevilla y convidado de piedra, atribuïda a Tirso de Molina. L'estrena va suposar una gran polèmica ja que es va veure com una apologia del llibertinatge, i no va ser fins al 1884 que es va poder representar en la seva versió original.

La lectura s'emmarca dins del projecte Liceu BIB, que pretén unir literatura i òpera a través dels clubs de lectura de les biblioteques catalanes programant lectures d'obres que es representen al Liceu. En el cas de la nostra biblioteca, llegim Don Joan perquè està relacionada amb l'òpera Don Giovanni de Mozart que es representa al Gran Teatre del Liceu a partir del 19 de juny.

La Biblioteca disposa d'entrades per anar a veure aquesta òpera el dia 26 de juny, a les 20h. L'Ajuntament de Blanes ens ha proporcionat un autobús que portarà a les persones que hi estan interessades. Les entrades es poden comprar a la Biblioteca.




A més, i dins del mateix projecte, el 30 de maig a les 20h, Pol Avinyó, musicòleg i crític d'òpera, vindrà a la Biblioteca a fer una xerrada sobre l'òpera.

Esperem que gaudiu molt de la lectura i que us animeu a assistir al Liceu!

Ricard III de William Shakespeare

La Biblioteca continua amb el projecte Llegir el teatre de la Generalitat de Catalunya. Aquest projecte vol respondre a una necessitat d’apropar-se al fet teatral des d’una mirada més reposada sobre els textos, que doni eines per entendre i gaudir amb major profunditat els diferents muntatges que posteriorment es podran veure a les sales del teatre, amb la voluntat d’enriquir la relació respecte als espectacles. Així, a més de poder llegir i comentar l'obra, els participants de la tertúlia que vulguin gaudir de la representació de l'obra al Teatre Nacional de Catalunya tindran un 10% de descompte en el preu de l'entrada. Podeu llegir tota la informació sobre el projecte en aquest enllaç.


I continuem amb el projecte amb l'obra Ricard III de William Shakespeare, l'última obra de la seva tetralogia sobre la història d'Anglaterra. L'autor ens situa en el regnat de Ricard III de York, derrotat en la batalla de Bosworth en 1485, després de la guerra entre les famílies de Lancaster i York i la pressa de possessió definitiva dels Tudor.





Esperem que gaudiu de la lectura!

La llibreria ambulant, de Christopher Morley

A l'abril, i preparant-nos per Sant Jordi, llegirem una petita obra mestra publicada el 1917 que ens endinsarà en el món dels llibres a través del personatge de Helen McGill, una dona farta de la monotonia de la seva vida que li compra a Roger Mifflin, un llibreter ambulant, el seu negoci. A partir d'aquest moment, se succeiran les més divertides peripècies que es donaran la mà amb els ensenyaments que proporcionen els llibres.

Christopher Morley va estudiar història a la universitat d'Oxford i el 1913 es va convertir en un dels periodistes més prestigiosos del seu temps. La seva primera novel·la, La llibreria ambulant, fou un gran èxit, que va tenir continuïtat amb La llibreria encantada, publicada dos anys després. El 1939 va aparèixer la serie de la seva novel·la més coneguda, Kitty Foyle.

Eugene O'Neill, poc després de guanyar el Premi Nobel de Literatura, va dir: "quan tinc ganes de somriure una mica, per a què siguin més lleugeres les tardes, llegeixo les primeres novel·les de Morley"

Per complementar la lectura us hem preparat aquest díptic:



2019

Gener            En lloc segur de Wallace Stegner


Febrer        La bona persona de Sezuan de Bertolt Brecht

Març          Permagel de Eva Baltasar

Abril          Homer i Langley de Edgar Lawrence Doctorow

Maig          El gran mercado del mundo, de Calderón de la Barca

Juny         Sangre o amor, de Donna Leon

Agost        El quadern daurat, de Doris Lessing

Setembre   Valentino, de Natalia Ginzburg

Octubre      Mitja vida, de Care Santos


Novembre     Una solitud massa sorollosa, de Bohumil Hrabal

Desembre    La Llibreria, de Penelope Fitzgerald




Lolita, de Vladimir Nabokov

El mes vinent parlarem d'aquesta obra mundialment coneguda i reconeguda que narra la història de l'obsessió d'Humbert Humbert, un professor de quaranta anys, per Lolita, de dotze. És una extraordinària novel·la d'amor amb dos dirigents explosius: l'atracció perversa de les anomenades "nimfetes" i l'incest. El mateix protagonista narra el foll itinerari per carreteres i motels, fent un àcid retrat de l'estil de vida nord-americà, amb una enlluernadora combinació de lirisme i d'ironia. Lolita, publicada l'any 1956 als Estats Units, fou objecte de prohibicions i judicis i, posteriorment, d'innombrables imitacions. Avui és considerada, amb unanimitat, una obra clàssica del segle XX.

També us hem d'anunciar que aquest any la Biblioteca participa al projecte Balla'm un llibre de la Generalitat de Catalunya que consisteix a la creació, per part d'artistes professionals, d'una coreografia curta basada en una obra literària. Nosaltres hem decidit que es realitzi la coreografia de Lolita i podreu gaudir de la representació en l'aniversari de la tertúlia, el juliol.

A més, com sempre, us hem preparat un díptic que esperem us resulti interessant. Aquest mes, i tenint en compte les dificultats que va trobar Nabokov per publicar la seva obra, us hem recollit altres obres que es van trobar amb impediments, que avui dia són difícils d'entendre, per a ser publicades.


Tertúlia del febrer

Com ja deveu saber, aquest mes la Biblioteca no s'encarregava d'aconseguir els llibres que heu de llegir per a la tertúlia del febrer, i per motius aliens a nosaltres els llibres encara no han arribat.

Per això hem decidit ajornar la tertúlia del dia 2 i fer-la el dia 9 de febrer, així disposareu d'una setmana més per poder llegir el llibre.

Tot i els problemes, esperem que gaudiu molt de la lectura i que participeu en el projecte Llegir el teatre!

La senyora Florentina i el seu amor Homer de Mercè Rodoreda

El més vinent tenim una lectura molt especial ja que s'inclou dins del projecte Llegir el teatre de la Generalitat de Catalunya. Aquest projecte vol respondre a una necessitat d’apropar-se al fet teatral des d’una mirada més reposada sobre els textos, que doni eines per entendre i gaudir amb major profunditat els diferents muntatges que posteriorment es podran veure a les sales del teatre, amb la voluntat d’enriquir la relació respecte als espectacles. Així, a més de poder llegir i comentar l'obra, els participants de la tertúlia que vulguin gaudir de la representació de l'obra al Teatre Nacional de Catalunya tindran un 10% de descompte en el preu de l'entrada. Podeu llegir tota la informació sobre el projecte en aquest enllaç.


La senyora Florentina i el seu amor Homer és una obra dramàtica de Mercè Rodoreda que es va editar a Barcelona, l'any 1993, dintre del recull El torrent de les flors. La protagonista, Florentina, té una casa que sembla feta perquè l'hi envaeixin les comares del carrer a l'hora que vulguin, dones a les escorrialles que es mouen en un món petit d'il·lusions de fira. El senyor Homer, vidu finalment, pot ser que demani a Florentina que es casi amb ell.

La seva vigència, la treu de la veracitat dels personatges, molt especialment de les dones que hi parlen. La seva modernitat, que és real, li ve de la placidesa amb què es decanta des d'una exposició quasi costumista de condicions femenines cap a una conclusió d'una agror si fa no fa sarcàstica.

Esperem que gaudiu de la lectura i que us animeu a assistir a la representació de l'obra!

2017

Gener              Germà de gel d'Alicia Kopf 

Febrer             La Senyora Florentina i el seu amor Homer de 
                         Mercè Rodoreda. Dins del projecte Llegir el teatre

Març                Lolita de Vladimir Nabokov 

Abril                La llibreria ambulant de Christopher Morley 

Maig           Ricard III de William Shakespeare. Dins del projecte Llegir el teatre

Juny           Don Joan, o, El Festí de pedra de Molière. Dins del projecte Llegir el teatre

Juliol              Aniversari

Agost              La Regenta de Leopoldo Alas "Clarín"

Setembre      Llum d'agost de William Faulkner

Octubre         Nada de Carmen Laforet

Novembre     El guardián invisible de Dolores Redondo

Desembre    La dona que somiava mariatxis d'Assumpta Mercader