Nada, Carmen Laforet

Encetem l'octubre llegim la primera obra guanyadora del Premi Nadal, escrita en dos mesos per una jove de 23 anys, Carmen Laforet. En ella, Laforet trasllada el seu perfil al de la protagonista, una jove estudiant que s’instal·la en un pis de la Barcelona de postguerra.

Un dels punts clau de l'obra i que va fer que triomfés són els personatges, que esdevenen petits reflexos d’aspectes de la nostra societat, com ara el passat que no vol entendre el present, la vida bohèmia o el futur desdibuixat de les noves generacions.

Un altre punt clau de l’obra és el seu context. El clima conflictiu que descriu Laforet va ser considerat indecent per la moral catòlica, i amb la censura que hi havia costa creure que l’obra fos publicada. Tanmateix, “Ningú s’esperava que res del que digués ella, pel senzill fet de ser dona, pogués afectar a la població” explica l'escriptor i periodista Jordi Corominas; i és que el caràcter masclista de la societat del moment, per un cop, va jugar a favor de l’autora, que va assolir un èxit considerable gràcies a aquesta publicació.

També resulta sorprenent que sovint es fes menció a expressions en català, tenint en compte que el 1944, l’any en el qual es va publicar l’obra, el català encara era una llengua prohibida pel franquisme. Un cop més, la suavitat amb què Laforet feia referències a la llengua va fer que sortegés doblement la censura.

Actualment “Nada” és la novel·la espanyola més llegida als Estats Units i la tercera més traduïda a l’anglès.

Els matins de TV3 va fer un reportatge sobre l'obra, el podeu veure clicant en aquest enllaç

En el díptic d'aquest mes, anomenem altres escriptors que, com Laforet, només són coneguts per un èxit literari:




Llum d'agost, William Faulkner

Aquesta novel·la del Premi Nobel de Literatura, William Faulkner, de la que parlarem al setembre, té dos grans fils conductors: la història de Lena Grove i la seva recerca de l'home que la va deixar embarassada; i la història de la turmentada existència de Joe Christmas, un home meitat blanc meitat negre. Aquestes dues històries serveixen l'autor per escriure la gran novel·la sobre la negritud i la marginació dels negres al sud dels Estats Units, i sobre la qual també sobrevola la condició –amarga– de la dona en aquest mateix territori.

Com a altres novel·les seves, Faulkner dóna la mateixa importància al contingut i a la forma. Així, en aquesta novel·la ens trobem amb capítols explicats per diferents personatges alternant la primera persona, els monòlegs lliures, i la veu d’un narrador que segueix al personatge; i una narració que no està escrita de forma lineal, sinó que mitjançant flash-backs i la narració del present es va conformant la història que ens vol explicar l'autor.

Per complementar la lectura, hem preparat aquest díptic sobre la literatura escrita per esclaus negres:


Si voleu més informació sobre William Faulkner, en aquest enllaç podeu consultar el díptic que vam preparar quan vam llegir El soroll i la fúria

Bona lectura!