La Tertúlia del mes d'abril està dedicada a Aloma, de Mercè Rodoreda, considerada potser la seva novel·la més íntima i descrita com autobiogràfica per la similitud de la seva vida i la de la protagonista.
"Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diría que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc….I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por."
Tanta era la importància que Mercè Rodoreda donava a l'escriptura que en preparar les seves Obres completes va rebutjar tota la seva producció de preguerra per considerar-la de baixa qualitat i només va salvar Aloma que va revisar a consciència al 1968 tot i haver guanyat el premi Creixells (1937) i la seva posterior publicació al 1938.
La Fundació Mercè Rodoreda, celebra els 50 anys de la segona edició d'Aloma amb els centre d'educació secundària i amb les biblioteques i espais culturals amb la promoció d'acitivitats i una exposició itinerant.
Entre elles, el 2 d'abril estava prevista la visita de Neus Real, doctora en filología catalana, especialitzada en l'estudi de l'accés de les dones al món literari, però degut a les recomanacions sanitàries no podrà ser físicament a la biblioteca. Tanmateix, ens ha preparat el següent material: Tertúlia Aloma: videoconferència de Neus Real
Esperem els vostres comentaris
#JoEmQuedoACasa
#LaCulturaaCasa
#Bibliotequesacasa
#LaCulturaaCasa
#Bibliotequesacasa
Fantàstica exposició del mon de Mercè Rodoreda. He gaudit molt de la lectura del llibre i dels comentaris de Neus Real.
ResponEliminaHe trobat a faltar la reunió dels dijous de lletres i mots. Fins aviat.
Bon dia!
ResponEliminaAhir havia escrit un comentari, però se'l va emportar la virtualitat...
Avui ho intento des d'un altre navegador, a veure si hi ha sort.
Després d'escoltar la videoconferència de la Neus Real, encara em va agradar més Aloma. Jo no havia vist tots els aspectes que la Neus ens va comentar, tot i que havia trobat moltes de les coses que va dir. Em va fer venir ganes de llegir la primera versió. Quan va fer la comparativa en relació a la maduresa de Rodoreda en reescriure-la, em vaig adonar del molt que les persones canviem a través dels anys, tant si escrivim com si no ho fem, i de com ens pot canviar la perspectiva, a través de l'experiència. Això ja ho sabem,, està clar, però escontant la Neus en vaig prendre consciència una vegada més.
Abans de la videoconferència, i després de rellegir Aloma, que havia llegit feia més de trenta anys per primera vegada, em va venir un desig immens de rellegir tota l'obra de Rodoreda (crec que hi ha poca cosa que no li hagi llegit), per això, aprofitant el confinament i que tenim més temps lliure, ja he rellegit "El carrer de les Camèlies" i estic amb "Quanta, quanta guerra". Continuaré amb "La plaça del diamant" i "Jardí vora el mar", el meu preferit. I, si m'animo, potser rellegiré els contes, tot i que no em semblen tan essencials com les novel·les. Sóc "rodoreriana" des de fa molts anys. Ah! també recordo que tenim "Agonia de llum" per d'aquí a no gaire... així que se m'acumula la feina!
Moltes gràcies a Neus Real, a la fundació Mercè Rodoreda i, com no, a la Biblioteca de Blanes i a la Gemma!
Esperem retrobar-nos el més aviat possible, segur que ens farem una abraçada, després de tanta confinamenta...