Estem treballant en la propera trobada que serà per comentar Aloma, de Mercè Rodoreda, la seva novel·la psicològica més important en què es tracten
les relacions entre un home madur i una dona jove.
Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris (poesia, teatre, conte) tot i que destaca especialment en la novel·la. Pòstumament se'n descobrí el vessant més pictòric, que sovint havia quedat en segon terme per la importància que la mateixa Rodoreda donava a l'escriptura. Tant era així que va rebutjà bona part de les seves primeres obres per considerar-les de baixa qualitat. De les obres de preguerra en salvà Aloma (publicada al 1938) que revisà a consciència l'any 1968.
Aloma narra la història de la
relació entre la jove barcelonina de divuit anys que dóna títol a la novel·la i
Robert, el parent polític ja madur vingut d'Amèrica. El relat es concentra en
els sentiments contradictoris d'Aloma, en com viu la relació tant
individualment com respecte del seu entorn social i en la manera com tot plegat
enfronta dramàticament la noia a una realitat molt diferent de qualsevol ideal
adolescent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada