La bona persona de Sezuan, Bertolt Brecht

Bertolt Brecht, amb la història de la prostituta Xen Te ens interroga sobre la bondat humana i sobre si aquesta és possible en un món ple de misèria.
Xen Te vol ser bona perquè així ho ha promès als Déus, però la misèria pròpia i la dels que l’envolten l’aboca a una estratègia de supervivència, enginyosa però fatídica.
Bertolt Brecht, autor imprescindible del segle XX, s’adreça directament al públic: La gent bona pot viure en aquest món? Hi ha algú que pugui ser bo gaire temps? Ens pot redimir l’amor de tots els mals? Quina és la sol·lució? Ha de canviar el món? La humanitat? O fins i tot els déus? 

 

Us deixem l'enllaç a l'obra estrenada pel Teatre Nacional de Catalunya així com l'espot que han preparat per presentar-la.

La bona persona de Sezuan. TNC

Bona lectura! 

En lloc segur, Wallace Stegner

Wallace Stegner, fins ara totalment inèdit en català, és un dels màxims exponents del realisme nord-americà de la segona meitat del segle XX. En lloc segur, publicada originalment el 1987, va ser la darrera novel·la que Stegner va escriure.


Durant un parell de segons ens vam quedar quiets per acostumar els ulls a la foscor. El cor pujava i baixava en onades, la música passava de sopranos a tenors i baixos i tornava a pujar, realment joiós, tan joiós que la sang remuntava el vol mirant d’atrapar el compàs. Més d’un cop havíem cantat aquell Himne a l’alegria a la sala de la casa de Wisconsin dels Lang amb en Dave Stone al piano i res més que amics a la vista, pensant que el futur era un repte que afrontaríem quan arribés. Exaltat, vaig unir-me al cor i vaig baixar les escales bramant. 



Bona lectura!

Les darreres paraules, Carme Riera

Les darreres paraules desvela, en unes suposades memòries, les vivències familiars, sentimentals i polítiques d’una personalitat extraordinària,  que, tot i  pertànyer a la Casa Imperial més important d’Europa, visqué allunyat dels convencionalismes.

En un manuscrit retrobat, Lluís Salvador d’Habsburg Lorena (Florència, 1847 – Txèquia, 1915) confessa els secrets dels seus amors, alguns de tràgics, ens ofereix punts de vista personals però objectius sobre els esdeveniments que canviaren el mapa europeu del segle xx, des de  Meyerling  fins a Sarajevo. Cosí de l’emperador Francesc Josep i de l’emperadriu Elisabet, la famosa Sissí, tal vegada tingué a l’abast  evitar el desencadenament de la Primera Guerra.
Viatger impenitent i misteriós, home de lletres, naturalista i ecologista avant la lettre, l’arxiduc fou també un enamorat de Mallorca. A l’illa hi bastí el seu petit regne paradisíac.

Bona lectura!