Ahir al vespre varem tenir l’oportunitat de compartir la tertúlia literària amb l’autor de la novel·la que havíem llegit: Tot el soroll del món, de Vicenç LLorca.
Va ser un vespre sensible i profund, tal com ho són la novel·la i el seu autor. De lectura senzilla i ràpida, molt dialogada, sense girs argumentals sofisticats però amb diferents nivells d’aprofundiment que s’adapten a les preferències del lector.
A mig camí entre la novel·la poètica o la poesia novel·lada, els dos protagonistes, en Francesc i la Marta avancen la seva catarsi personal al llarg d’ aquest relat ple de dicotomies i jocs metafòrics que ens transporten per la historia de la literatura i l’art, alhora que ens endinsen en aquest viatge a l’interior de l’home.
En Vicenç LLorca ahir ens va dir que era una novel·la d’amor i és així. Ell mateix va demostrar que estimava la seva novel·la, elaborada minuciosament, detall a detall, tal com es mereix una obra d’art.
