El proper 9 de gener ens trobem per comentar La Rambla de les floristes, de Josep Maria de Sagarra, un clàssic del teatre català en què ressonen les commocions polítiqeus de dos moments estructurals en la nostra història recent. Per una banda, l'estrena va ser el març de 1935, mesos després que Lluís Companys proclamés l'Estat Català. Per una altra banda, l'obra està ambientada poc abans de la revolució de La Gloriosa de 1868, amb què es posaria fi a les tres dècades del regnat d'Isabel II.
Per La Rambla de les Flors s'hi passegen amb tota la promiscuïtat les múltiples facetes de la calidoscòpica realitat barcelonina. Testimoni d'excepció de les agitacions polítiques, la parada de l'Antònia ofereix perfums i colors a tothom que s'hi vol acostar, mentre resta fidel al passeig que l'ha vist créixer.
I avui, vuit dècades després que Josep M. de Sagarra escriguís la seva oda al carrer més emblemàtic de Barcelona, La Rambla continua vertebrant les confluències de la nostra realitat.
Josep Maria de Sagarra
(Barcelona 1894-1961). Entre la seva producció teatral més coneguda destaquen títols com La filla del carmesí (1929), La corona d'espines (1930), L'hostal de la Glòria (1931), El cafè de la Marina (1933) o La Rambla de les Floristes (1935). Així mateix, cal destacar les seves traduccions teatrals de Shakespeare i la seva intervenció en la realització d'algunes de les revistes musicals més famoses del Paral·lel, com Charivari (1927).
La poesia de Sagarra va contribuir a la seva popularitat, amb poemaris com Cançons de rem i vela i en la seva obra narrativa destaquen la novel·la Vida privada (1932) o les seves Memòries (1954). Va col·laborar assíduament amb diaris com La Publicitat o La Vanguardia, va ser membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, president de l'Institut d'Estudis Catalans i Mestre en Gai Saber.
