Tertúlia del febrer

Com ja deveu saber, aquest mes la Biblioteca no s'encarregava d'aconseguir els llibres que heu de llegir per a la tertúlia del febrer, i per motius aliens a nosaltres els llibres encara no han arribat.

Per això hem decidit ajornar la tertúlia del dia 2 i fer-la el dia 9 de febrer, així disposareu d'una setmana més per poder llegir el llibre.

Tot i els problemes, esperem que gaudiu molt de la lectura i que participeu en el projecte Llegir el teatre!

La senyora Florentina i el seu amor Homer de Mercè Rodoreda

El més vinent tenim una lectura molt especial ja que s'inclou dins del projecte Llegir el teatre de la Generalitat de Catalunya. Aquest projecte vol respondre a una necessitat d’apropar-se al fet teatral des d’una mirada més reposada sobre els textos, que doni eines per entendre i gaudir amb major profunditat els diferents muntatges que posteriorment es podran veure a les sales del teatre, amb la voluntat d’enriquir la relació respecte als espectacles. Així, a més de poder llegir i comentar l'obra, els participants de la tertúlia que vulguin gaudir de la representació de l'obra al Teatre Nacional de Catalunya tindran un 10% de descompte en el preu de l'entrada. Podeu llegir tota la informació sobre el projecte en aquest enllaç.

La senyora Florentina i el seu amor Homer és una obra dramàtica de Mercè Rodoreda que es va editar a Barcelona, l'any 1993, dintre del recull El torrent de les flors. La protagonista, Florentina, té una casa que sembla feta perquè l'hi envaeixin les comares del carrer a l'hora que vulguin, dones a les escorrialles que es mouen en un món petit d'il·lusions de fira. El senyor Homer, vidu finalment, pot ser que demani a Florentina que es casi amb ell.

La seva vigència, la treu de la veracitat dels personatges, molt especialment de les dones que hi parlen. La seva modernitat, que és real, li ve de la placidesa amb què es decanta des d'una exposició quasi costumista de condicions femenines cap a una conclusió d'una agror si fa no fa sarcàstica.

Esperem que gaudiu de la lectura i que us animeu a assistir a la representació de l'obra!

2017

Gener              Germà de gel d'Alicia Kopf 

Febrer             La Senyora Florentina i el seu amor Homer de 
                         Mercè Rodoreda. Dins del projecte Llegir el teatre

Març                Lolita de Vladimir Nabokov 

Abril                La llibreria ambulant de Christopher Morley 

Maig           Ricard III de William Shakespeare. Dins del projecte Llegir el teatre

Juny           Don Joan, o, El Festí de pedra de Molière. Dins del projecte Llegir el teatre

Juliol              Aniversari

Agost              La Regenta de Leopoldo Alas "Clarín"

Setembre      Llum d'agost de William Faulkner

Octubre         Nada de Carmen Laforet

Novembre     El guardián invisible de Dolores Redondo

Desembre    La dona que somiava mariatxis d'Assumpta Mercader

2017!

Vam acabar l'any amb la visita de l'escriptor Vicenç Pagès en una tertúlia molt interessant. A la pàgina "Enllaços interessants" del bloc podeu veure dues notícies que s'han fet sobre la visita.

I comencem l'any 2017 amb Germà de gel, d'Alícia Kopf, guanyadora del Premi Documenta 2015. Aquesta és la ressenya que en va fer Vicenç Pagès a El Periódico: 

La primera part de Germà de gel és una aproximació a les gestes dels exploradors polars; l’autora hi aporta erudició, capacitat combinatòria, originalitat. En la segona part –la més llarga– assistim a un tomb autobiogràfic que inclou el record d’una adolescència problemàtica, les visites al psicoanalista, les discussions amb la mare dominant, l’absència del pare, la presència del germà. La tercera, molt breu, és el diari d’un viatge a Islàndia.

El gel, sobre el qual l’autora ha treballat també en la vessant artística, unifica la història, l’individu i la geografia. Com a metàfora, el gel representa com a mínim l’exploració intel·lectual, la fredor sentimental i la buidor. En aquest sentit, les peces de Germà de gel dialoguen d’una manera fecunda, tot i l’obvietat d’alguns símils. El que sobta és la diversitat de facetes de l’autora, que pot ser lúdica com Vila-Matas, melodramàtica com Tennessee Williams i caçadora d’instants a la manera de Sebald.

CATÀLEG D’ESTILS / Les tres peces de Germà de gel mostren la capacitat camaleònica de l’autora, interpretable com un catàleg d’estils o com un collage metonímic: pot desaparèixer de l’escena, capbussar-se en l’egocentrisme extrem o interessar-se pel paisatge. En el seu llibre anterior, Maneres de (no) entrar a casa (2011) s’acostava amb humor a un tema més aviat dramàtic. En aquest últim verifica gestes, recull anècdotes, escriu un dietari de recerca, critica els narradors omniscients, visita ARCO, cerca una èpica, alterna el constructe gèlid amb la transcripció naïf: ella és alhora objecte i subjecte. Greu i lleugera, anecdòtica i transcendental, fa l’efecte que Alícia Kopf no està segura d’haver arribat on volia, però alhora sembla satisfeta –amb raó– del resultat.

Per complementar la lectura us hem preparat aquest díptic:

Carta a la reina d'Anglaterra, Vicenç Pagès

La lectura del mes vinent és ben interessant: en aquesta novel·la que va guanyar el Premi Ciutat d'Olot el 1997, Joan Ferrer passa revista a la seva prolongada existència de gairebé mil anys, i exposa els fets que l'han condemnat a una pena tan dura com injusta. Per això escriu una carta a la reina d'Anglaterra. L'autor d'aquesta missiva ha passat tota mena de vicissituds, des de l'Edat Mitjana fins al llindar del tercer mil.lenni. Ha practicat tots els vicis i s'ha procurat tots els plaers. Ha freqüentat palaus i salons, ha conegut savis i poderosos, ha estimat moltes dones que li han parlat en moltes llengües en infinitat de països. Ara, després de rodolar pels segles, escriu una carta a Sa Majestat, i no precisament per demanar clemència.

A més, serà una tertúlia especial perquè comptarem amb la presència de l'autor, Vicenç Pagès i amb la visita dels alumnes de l'Escola de Català.

Podeu continuar gaudint de la lectura amb aquest díptic que us hem preparat en el que trobareu altres cartes redactades per grans escriptors.

Massa felicitat, Alice Munro

Infanticidis, enverinaments, robatoris, automutilacions, suïcidis, caigudes gairebé mortals... Qualsevol diria que Alice Munro (Wingham, Canadà, 1931) s'ha passat a la literatura sensacionalista, de sang i fetgets i secció de successos. Les aparences enganyen: la violència està en els 10 contes de 'Massa felicitat', del que parlarem en la propera tertúlia, per convertir-se en el cor ferit de la trama; cor que Munro decideix acariciar i operar sense assegurar-nos que la víctima es curarà. I tracta la violència d'una manera naturalista i necessària, com si el més atroç fos inevitable. El que és inevitable és 'normal', i la 'normalitat' amb què introdueix aquesta catarsi, que canviarà el full de ruta del relat, sorprèn el lector, acostumat a l'emotiu, tranquil detallisme de l'anomenada Txékhov canadenca.

Munro explora l'etern femení sense fer concessions de gènere. En molts relats les dones surten mal parades: sovint no saben calibrar la distància entre el que esperen de la vida i el que rebran. O a vegades expliquen, vagament indiferents, un fet terrible que escandalitzaria molta gent. Són més intel·ligents que els homes, més apassionades i més perilloses. Fins i tot en el memorable relat 'Cara', narrat des d'un punt de vista masculí, la dona apareix com l'oportunitat perduda, la que va agafar la paella pel mànec marcant-se la cara sense miraments per a assemblar-se més al seu objecte estimat, que va néixer amb un capritx.

A 'Massa felicitat', Munro torna al gènere del 'basat en fets reals' que va posar en pràctica a 'La vista desde Castle Rock'. Si a 'Tres rosas amarillas' Raymond Carver es conformava observant l'agonia de Txékhov per compondre una sentida elegia, Munro concentra en 60 pàgines l'atribolada vida de Sofia Kovalevski, novel·lista i matemàtica russa, per assajar una meditació sobre el seu personatge favorit, aquella dona que es debat entre la submissió a les normes virils i la reivindicació del seu lloc a l'univers. No és difícil reconèixer en els trets de Kovalevski l'ADN de l'arquetip Munro: l'heroïna que, presa de la seva sensibilitat, ha après a respectar la seva visió del món. ¡I què meravellosa visió del món tindrem si ens enfilem sobre aquests bellíssims contes'

Per acompanya la lectura, us hem preparat aquest díptic:

El Jardiner constant, John Le Carré

El mes vinent parlarem d'aquesta novel·la ambientada a Kènia: una dona, esposa d'un diplomàtic anglès, apareix morta en un suposat accident de cotxe. Davant de la tolerància despistada del seu home, un constant jardiner aficionat, i la irritació de l'ambaixada i els serveis secrets, l'assassinada es dedicava a causes humanitàries i havia descobert un secret terrible. 

El crim i el descobriment de la veritat faran sortir de la passivitat el seu home, que s'haurà d'enfrontar a aquells que van enviar els assassins i a més a alguns col·legues, compromesos en diversos nivells en la lucrativa i letal conspiració. Però el jardiner constant continuarà fins al final el camí obert per la seva dona: el resultat serà, com és clàssic en Le Carré, ambigu i ple d'esperança. En un marc d'actualitat plena, amb uns personatges captivadors i amb un excel·lent ritme narratiu, el mestre de la novel·la d'espies ha creat una nova joia per als lectors.

Com a lectura complementària us deixem aquest díptic sobre novel·les i drets humans.

Bona lectura!

El sentit d'un final, Julian Barnes

Aquesta novel·la guanyadora del Premi Man Booker 2011 a la millor novel·la publicada a la Commonwealth i Irlanda ens explica com Tony Webster, un jubilat de vida tranquil·la, divorciat amistosament, amb una filla i aparentment en pau amb la seva vida, rep una carta d'un bufet d'advocats que el farà revisar el seu passat, especialment els seus anys adolescents.

Just abans d'anar a la universitat, el seu grup d'amics es va ampliar amb l'Adrian Finn, el més seriós i intel·ligent de tots quatre. Amb fam de sexe i de llibres, sense noies, van viure un any molt intens i van jurar ser amics per sempre. Ara, passats més de quaranta anys, Tony Webster s'adona que molts fets potser no van passar com els havia recordat. Perquè la memòria és imperfecta i pot fer aflorar sorpreses. I, fins i tot, obligar-te a reinterpretar tota una vida.

«Ho té tot per ser un clàssic de la literatura anglesa. Està exquisidament escrit, subtilment traçat i revela noves profunditats en cada lectura.» (Stella Rimington, presidenta del jurat del Premi Man Booker)

«Breu però magistral. (...) Té un efecte pertorbador. Que no us n'enganyi la brevetat. El seu misteri està tan profundament entreteixit com el més antic dels records.» (Anita Brookner) «Una petita obra mestra.» (New York Journal of Books)

«Un llibre excel·lent, hàbilment traçat, audaçment concebut, ple d'una fosca visió pel que fa a l'envelliment i la memòria. (...) Barnes hi ha assolit alguna cosa de ressonància universal.» (The Guardian)

«Cuinada a foc lent, mesurada i plena de suspens, aquesta novel·la aconsegueix que cada frase, astutament treballada, compti. I al final s'alcen les flames.» (The Independent)

I si voleu més informació sobre la novel·la, us deixem aquest díptic que hem preparat:

Aniversari!

Ja queda poc per tornar a reunir-nos per comentar El llibre d'Evast e Blanquerna de Ramon Llull, i hem pensat que abans us agradaria veure alguna de les fotos que vam fer en la celebració del nostre aniversari amb l'espectacle Faules de Llull, amb l'actriu Teresa Puig. A més, vam entregar un petit detall als nostres tertulians que ens van fer els amics d'Aspronis:

Ruta Ruyra a Espais Escrits

Tenim una molt bona notícia: la Ruta Joaquim Ruyra a Blanes: quan el paisatge es fa literatura creada per la Joana Muñoz com a treball final de carrera ha estat inclosa a la web Espais Escrits per iniciativa de la Biblioteca.

Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català és una associació privada sense ànim de lucre, constituïda l’any 2005 amb l’objectiu d’articular els projectes de custòdia, recerca, i difusió del llegat tangible i intangible dels escriptors de la literatura catalana, per tal de cartografiar el patrimoni literari català a través de les institucions que el vetllen i en promouen la lectura i els estudis. És per aquest motiu que considerem que és molt important que la ruta Ruyra hagi estat inclosa en aquesta web!


Podeu consultar tota la informació clicant aquí.