Massa felicitat, Alice Munro

Infanticidis, enverinaments, robatoris, automutilacions, suïcidis, caigudes gairebé mortals... Qualsevol diria que Alice Munro (Wingham, Canadà, 1931) s'ha passat a la literatura sensacionalista, de sang i fetgets i secció de successos. Les aparences enganyen: la violència està en els 10 contes de 'Massa felicitat', del que parlarem en la propera tertúlia, per convertir-se en el cor ferit de la trama; cor que Munro decideix acariciar i operar sense assegurar-nos que la víctima es curarà. I tracta la violència d'una manera naturalista i necessària, com si el més atroç fos inevitable. El que és inevitable és 'normal', i la 'normalitat' amb què introdueix aquesta catarsi, que canviarà el full de ruta del relat, sorprèn el lector, acostumat a l'emotiu, tranquil detallisme de l'anomenada Txékhov canadenca.

Munro explora l'etern femení sense fer concessions de gènere. En molts relats les dones surten mal parades: sovint no saben calibrar la distància entre el que esperen de la vida i el que rebran. O a vegades expliquen, vagament indiferents, un fet terrible que escandalitzaria molta gent. Són més intel·ligents que els homes, més apassionades i més perilloses. Fins i tot en el memorable relat 'Cara', narrat des d'un punt de vista masculí, la dona apareix com l'oportunitat perduda, la que va agafar la paella pel mànec marcant-se la cara sense miraments per a assemblar-se més al seu objecte estimat, que va néixer amb un capritx.

A 'Massa felicitat', Munro torna al gènere del 'basat en fets reals' que va posar en pràctica a 'La vista desde Castle Rock'. Si a 'Tres rosas amarillas' Raymond Carver es conformava observant l'agonia de Txékhov per compondre una sentida elegia, Munro concentra en 60 pàgines l'atribolada vida de Sofia Kovalevski, novel·lista i matemàtica russa, per assajar una meditació sobre el seu personatge favorit, aquella dona que es debat entre la submissió a les normes virils i la reivindicació del seu lloc a l'univers. No és difícil reconèixer en els trets de Kovalevski l'ADN de l'arquetip Munro: l'heroïna que, presa de la seva sensibilitat, ha après a respectar la seva visió del món. ¡I què meravellosa visió del món tindrem si ens enfilem sobre aquests bellíssims contes'

Per acompanya la lectura, us hem preparat aquest díptic:

1 comentari:

  1. M'agrada molt l'autora i el dríptic m'ha donat idees de lectura. Gràcies!!

    ResponElimina