Afirma Pereira, Antonio Tabucchi

Aquesta novel·la és un dels cims de la literatura de la dècada dels 90 i va aconseguir la unanimitat de la crítica, els més prestigiosos guardons i la resposta massiva dels lectors. 

En ella se'ns presenta a Pereira, un periodista passiu que es limita a passar per la vida sense comprometre's i sense implicar-se amb res. La seva relació amb Monteiro Rossi, un jove antifascista que li farà de col·laborador, provocarà una crisi personal, una maduració interior i una dolorosa pressa de consciència que transformaran profundament la vida de Pereira.



En aquesta novel·la, Tabucchi crea un personatge inoblidable i ens proporciona una meravellosa història sobre les raons del nostre passat que poden ser perfectament les raons del nostre incert present.

El nostre díptic d'aquest mes tracta sobre novel·les que denuncien el totalitarisme:


2013


Gener              La Pesta d'Albert Camús

Febrer             Afirma Pereira d'Antonio Tabucchi

Març                Això sembla el paradís de John Cheever

Abril                Los detectives salvajes de Roberto Bolaño

Maig                84 Charing Cross Road de Helene Hanff

Juny            La pell de brau de Salvador Espriu (Any Espriu)

Juliol           11è aniversari

Agost          El mapa i el territori de Michael Houellebecq

Setembre     Dublinesca d'Enrique Vila-Matas

Octubre       Alexis Zorbas de Nikos Kazantzakis

Novembre    La meva família i altres animals de Gerald Durrell

Desembre    Si una nit d'hivern, un viatger d'Italo Calvino
 
 
 
 

Comencen les tertúlies del 2013

Ja podeu venir a buscar el primer llibre que llegirem el 2013: La Pesta, d'Albert Camús.

L'argument d'aquesta novel·la és aquest: ambientada a la ciutat d’Orà, encara sota administració francesa, és assotada per una estranya malaltia que de seguida esdevé una veritable d’epidèmia. Als habitants, els costa d’acceptar-ho, perquè un cas com aquest sembla un anacronisme, però no hi ha dubte: es tracta de la pesta. Es decreta el tancament i la incomunicació de la ciutat, que haurà d’afrontar la situació amb les úniques defenses que té: els éssers humans que li plantaran cara.
Amb ella, Camús desenvolupa algunes idees relacionades amb la Filosofia de l'absurd, de la qual és un dels màxims exponents. Si voleu saber més coses sobre aquesta filosofia i sobre la seva relació amb la literatura, podeu llegir aquest díptic:  


A més, podeu consultar tots els llibres que llegirem aquest any a l'apartat Properes lectures del nostre bloc.

La Bicicleta estàtica

El mes vinent parlarem de La bicicleta estàtica de Sergi Pàmies una col·lecció de relats curts amb un to autobiogràfic que mostren el mateix estil que el seu llibre anterior, Si menges una llimona sense fer ganyotes, un estil directe, breu i concís on la ternura, el pessimisme, la crueltat i la ironia es barrejen amb total normalitat. Esperem que us agradi!!

I per complementar la lectura, us deixem aquest díptic en el que expliquem la història i les característiques dels microrrelats i us posem alguns exemples:



Tertúlia sobre La Casa Cantonera

Ahir vam tenir una tertúlia especial ja que ens van acompanyar els alumnes de l'Oficina de Català. Va ser una tertúlia molt entretinguda, us penjo unes fotos perquè ho comproveu:



Presentació del llibre Camins d'arrels

La presentació del llibre de la Maria Aladern va ser tot un èxit!!!

Ho podeu veure en aquesta presentació que us hem preparat amb fotos de Joaquim Robert.


La casa cantonera i Camins d'arrels

El mes vinent llegirem La casa cantonera de Sílvia Alcàntara, una novel·la que explica la història de dues germanes que es retroben per repartir-se el que els ha deixat la seva mare. Feia més de vint anys que no es veien. Una veïna de tota la vida les acompanya per les resclosides estances de la casa i els petits objectes els desperten els records. El vincle de la vida passada s'imposa com un malson al seu desig de fugir, de tornar al món quotidià conegut i controlat. Retingudes per preguntes que mai no s'han respost, queden atrapades en una teranyina asfixiant. L'empremta de la mare ressorgeix i il.lumina dolorosament els racons foscos de les seves vides.

Com a lectura complementària, podeu llegir aquest díptic sobre cases famoses de la literatura.

A més, avui a la tarda, a les 20.00h a la Sala Roberto Bolaño, presentem el llibre Camins d'arrels de Maria Aladern. Aquesta obra ha estat guardonada a la categoria "El cistell" del IV certamen Paraules a Icària (2012). 
Camins d'arrels està curosament localitzat en un temps i un espai reals: la primera meitat del segle XX, en un món rural de les terres catalanes. La masia, els camps, el bestiar... i, per sobre de tot, les persones: el pagès i la mestressa, els hereus i les pubilles, els que estimen la terra i els que en volen fugir. Els amors i els desamors, els casaments pactats entre famílies, els naixements i les morts. La duresa de cada dia i la dels dies diferents: la verema, la matança del porc o les celebracions festives com el Nadal. I també un temps colpidor: la Guerra Civil. Tot plegat dibuixa un quadre costumista, profusament acolorit, que desperta l’interès del lector i, alhora, li permet recordar, o descobrir, un teixit social, unes formes de vida i un vocabulari que el pas del temps va relegant a l’oblit.

Us hi esperem a tots!!! 

Maletes perdudes

El mes vinent llegirem l'aclamada novel·la Maletes perdudes, de Jordi Puntí, que narra els destins encreuats d'una família impossible:

Christof, Christophe, Christopher y Cristòfol són germans, fills del mateix pare i de quatre mares molt diferents, i cap d'ells sap de l'existència dels altres. Viuen a Frankfurt, París, Londres i Barcelona. El seu pare, Gabriel, els va abandonar quan eren petits i no van tornar a tenir notícies d'ell. Un bon dia, el secret surt a la llum i els germans es reuneixen per primera vegada. Han passat dues dècades des que el seu pare els va visitar per última vegada, però decideixen buscar-lo per a resoldre els seus dubtes existencials: per què els va abandonar? per què porten tots el mateix nom?


L'obra va guanyar els següents premis:
  • Premi Nacional de la Crítica 2011 de narrativa en català
  • XI Premi Llibreter 2010 en la categoria de Literatura Catalana, atorgat per unanimitat
  • Premi Joaquim Amat-Piniella 2010
  • Premi Lletra d'Or 2011 
 
Com a informació complementària hem elaborat aquest díptic sobre uns altres objectes perduts: els llibres.



Xerrada: La Maternitat d'Elna

Avui a les 20.00h, a la Sala Roberto Bolaño, hi haurà una xerrada amb l'escriptora Assumpta Montellà, autora de "La maternitat d'Elna".

Assumpta Montellà i Carlos (Mataró,1958) és historiadora. Ha fet incursions en la creació literària en forma de petits relats i en articles de premsa, però la seva veritable vocació és mirar i remirar papers, burxar en la memòria de la gent, parlar i escoltar la història menuda per poder descriure després el pols del seu país. La maternitat d’Elna (Ara Llibres) és el seu primer gran treball publicat sobre investigació històrica. Recentment ha publicat també en aqusta col·lecció El setè camió, un altre èxit de vendes del gènere històric.

La maternitat d’Elna descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz. 

Si voleu conèixer més l'autora podeu visitar el seu bloc.

Contraban de llum


El mes de setembre parlarem d'aquesta antologia de poemes de Maria Mercè Marçal, professora, traductora, crítica literària, però sobretot, poeta. La
seva obra és una contínua exploració de la poesia femenina; una recerca constant d’un jo literari femení que busca camins propis que l’ajudin a configurar una veu femenina dins del camp literari i poètic.


És una de les veus més innovadores de la generació dels setanta, dins la línia de Brossa i el Foix més surrealista.

Lluïsa Julià, editora de Contraban de llum, ha dit d'ella: és, sens dubte, la poeta més important que té la literatura catalana. I ho és per diverses raons: per la seva obra, d'una qualitat comparable als grans poetes de la nostra tradició occidental; pel seu compromís amb el seu temps, reflectit en la seva obra; i perquè fa una trena entre l'obra i la seva vida de dona compromesa. Un compromís polític, amb les dones i amb la llengua.

Podeu trobar informació complementària a aquest díptic.