Ressenya d'"Escales amunt"


El dia 5 de març va tenir lloc  la tertúlia literària" Dijous de Lletres i Mots", en la qual la Maria Aladern va parlar de la seva novel·la i nosaltres li vàrem poder fer preguntes sobre la seva tercera obra, "Escales amunt".

Es tracta  d'una novel·la de superació. La Dora és una noia innocent però no pas  ignorant.  De joveneta  va ingressar en un convent i en va sortir quatre anys més tard. Ho va fer perquè  sentia que aquell lloc no era per a ella. Arribava l'hora de fer els vots perpetus i ella estava farta de tanta feina i de no sentir la vocació de monja. 

La Mare Superiora va adonar-se també que la Dora era rebel, feia entremaliadures i bromes a altres novícies. Per tant,   com en el convent havia d'haver-hi disiciplina i s'havia d'obeir, la Mare Superiora la va recomanar  a un familiar seu que necesitava una minyona. La Dora malgrat ser  pobra tenia a dins  sentiments de dona lliure. Volia aprendre i entendre el món que li havia tocat viure. Portava una maleta que contenia, entre altres coses, tres llibres: El Catecisme, l'Urbanitat i l'Enciclopedia. Eren els llibres de quan anava a l'escola. Era el seu tresor.

Va arribar escales amunt on vivia el familiar de la monja. Era tocant a Barcelona, concretament a l'Hospitalet. L'acompanyava la seva mare que va quedar molt contenta de que la seva filla trobés una familia tan acollidora. El senyor Benigne era notari, la seva dona la Narcisa, era filla de minyona que es va casar  per  tenir una casa i un marit amb diners. El senyor Benigne era més gran que la Narcisa i  quan es van casar ella encara era molt joveneta. El matrimoni  no va tenir fills.

La Dora li enviava diners a la seva mare, fins que el senyor Benigne li va preguntar si tenia més germans que tinguessin cura  de sa mare. Ella li va dir que sí , un germà amb dues filles. El notari li va aconsellar que guardés els diners per a ella i que anés estalviant. La Dora li va fer cas : enviava diners pero no tants, ni tant sovint.

La Dora era molt treballadora, era una dona molt forta i espavilada. Un dia estava pujada a l'escala netejant els llibres de la biblioteca i va posar-se a llegir algunes pàgines d'un llibre que li va cridar l'atenció i la Narcisa va entrar i va renyar-la perque encara no havia parat la taula per l'esmorzar; la  Dora, desprevinguda, va  caure de l'escala, provocant  un terrabastall. Llavors el senyor, ja aixecat del llit, va veure a la Dora caiguda i amb una ferida a la cama.

Dies més tard el senyor Benigne, assabentat de l'interés de la  Dora per la lectura, va tenir una idea: li deixaria el seu arxiu familiar  perquè seleccionès documents i el senyor Bufarull, que era el seu secretari, seria l'encarregat d'ajudar-la.

A partir d'aquí la novel.la es desenvolupa en una  altra vessant; la  Dora aprèn a escriure a màquina i comença a veure un altre futur per a ella. Encara han de passar més coses; altres personatges entren en la vida de la Dora, com en  Maurici, un nebot de la Narcisa,  professor de religió que vol arribar a fer de polític i promocionar-se. Són els anys de la transició i en un míting passa una escena molt bona i graciosa.

També entra en la seva vida un pintor que viu escales amunt. En Guillem és tot el contrari de Maurici,  és un "progre" desencantat de la política. Ell es dedica de tot cor a pintar. Un dia es troben al replà la Dora i en Guillem i aquí comença una bona  amistat. 

La  trama continua amb   personatges complementaris  que fan que la novel.la sigui un relat  entretingut, amè  i versemblant. L'obra té suficents elements per passar-s'ho bé.  


Rosa Ma. Molina









#JoEmQuedoACasa
#LaCulturaaCasa
#Bibliotequesacasa


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada