L’autora escriu des de una vivència personal.
Ser d’una illa com Sardenya, amb una cultura tradicional difícil d’entendre en moltes de les seves costums, marca encara que te'n vagis a viure a la península.
Maria Listru quarta filla biològica d’Anna Teresa Listru, va ser adoptada per la Tzia Bonaria Urrai, dona que ja era vella des que era jove. El seu ofici era de modista encara que també exercia d’acabadora (la que ajuda a ben morir). Segons ens diu l’autora, la Bonaria actuava abans que el Senyor determinés que aquella ànima ja havia menjat prou pa.
Nicola , noi jove mutilat a causa d’una venjança, no va acceptar mai la seva desgracia i no es cansava de demanar a la Bonaria que l’ajudés a morir. Ell mateix li va suggerir que podia ser en la nit de les ànimes. En aquella nit no tocaven les campanes i totes les portes de les cases eren obertes a pesar del fred. La Zia s’hi resistia, però el record del seu antic amor, va fer que l’ajudés. El que no va tenir en compte, però, és que entremig de la foscor hi va haver un testimoni d’aquest fet.
Quan l’Andria Bastiu germà d’en Nicola , noi poc fet, quasi infantil, davant la desgracia del seu germà demana a la Maria que es casin, en un dels punts culminants de l’obra, és llavors quan la noia s’assabenta de l’activitat de la seva mare.
En una discussió entre la Maria i la Bonaria , aquesta li diu que a la vida farà moltes coses que no li agradarà fer. Va haver de passar una bona etapa de lluita interior per arribar a comprendre aquestes paraules.
Una obra de lectura fàcil i que t’enganxa. No obstant, esperava una mica més de profunditat en aquest ofici tant curiós com el d’acabadora.
Dels premis literaris obtinguts, el Mondello i el Campiello, no sabria valorar ben bé si és una obra com per poder gaudir d’aquest guardons.
Ser d’una illa com Sardenya, amb una cultura tradicional difícil d’entendre en moltes de les seves costums, marca encara que te'n vagis a viure a la península.
Maria Listru quarta filla biològica d’Anna Teresa Listru, va ser adoptada per la Tzia Bonaria Urrai, dona que ja era vella des que era jove. El seu ofici era de modista encara que també exercia d’acabadora (la que ajuda a ben morir). Segons ens diu l’autora, la Bonaria actuava abans que el Senyor determinés que aquella ànima ja havia menjat prou pa.
Nicola , noi jove mutilat a causa d’una venjança, no va acceptar mai la seva desgracia i no es cansava de demanar a la Bonaria que l’ajudés a morir. Ell mateix li va suggerir que podia ser en la nit de les ànimes. En aquella nit no tocaven les campanes i totes les portes de les cases eren obertes a pesar del fred. La Zia s’hi resistia, però el record del seu antic amor, va fer que l’ajudés. El que no va tenir en compte, però, és que entremig de la foscor hi va haver un testimoni d’aquest fet.
Quan l’Andria Bastiu germà d’en Nicola , noi poc fet, quasi infantil, davant la desgracia del seu germà demana a la Maria que es casin, en un dels punts culminants de l’obra, és llavors quan la noia s’assabenta de l’activitat de la seva mare.
En una discussió entre la Maria i la Bonaria , aquesta li diu que a la vida farà moltes coses que no li agradarà fer. Va haver de passar una bona etapa de lluita interior per arribar a comprendre aquestes paraules.
Una obra de lectura fàcil i que t’enganxa. No obstant, esperava una mica més de profunditat en aquest ofici tant curiós com el d’acabadora.
Dels premis literaris obtinguts, el Mondello i el Campiello, no sabria valorar ben bé si és una obra com per poder gaudir d’aquest guardons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada