Al gener vam llegir aquest llibre que ens ofereix una impactant galeria de retrats de persones no excessivament felices.
Està escrit en forma d’entrevistes, a cavall entre la narrativa i el testimoni, i reuneix les històries de personatges amb els que ens creuem cada dia sense que arribem a conèixer-los: els nostres “veïns desconeguts”. Vides anònimes que porten a dins la seva pròpia novel·la, la seva pròpia tragèdia, els seus desitjos i pors. Una noia que, després d’un romanç amb un jugador del Barça es casa amb el propietari d’un concessionari de cotxes; una dona que renuncia a una carrera com a investigadora per anar-se’n al camp; una jove que es presenta a un examen psicotècnic per a ocupar una plaça en un call center; un ex cambrer de banquets que ara treballa en un restaurant famós. Vides quotidianes i vulgars: la matèria primera de les grans novel·les, dels petits relats, de les tragèdies de cada dia.
Aquest llibre no és exactament un compedi de cròniques ni de reportatges, sinó un conjunt de relats en els que es condensen aquestes vides que acostumen a passar desapercebudes.
Com a material complementari, podeu llegir aquest article de José Luis Amores, aparegut a la Revista de Letras l'octubre de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada