La primera vegada que vaig llegir Aloma ja em va agradar. La relectura, ara, al cap de gairebé trenta anys (o més, que el temps passa molt ràpid), no m'ha decebut gens. Després que la Neus Real ens hagi fet aquesta videoconferència, encara m'ha fet descobrir alguns aspectes que se m'havien escapat. Una molt bona anàlisi. M'han agafat moltes ganes de continuar amb Rodoreda. Penso, i sempre he pensat, que és una peça clau a la literatura catalana, i la comparació amb Virgínia Woolf o fins i tot amb Joyce, em sembla correctíssima. També és veritat que no és l'única magnífica autora que tenim al nostre patrimoni cultural. Penso amb Montserrat Roig, Olga Xirinacs, Maria Mercè Marçal, Carme Riera....n'hi ha, n'hi ha!!!
Alguna vegada ja he dit que la lectura té unes quantes capes. N'hi ha una que consisteix a entendre que passen coses i ja està, com qui veu una pel·lícula (que està molt bé, ep!)
N'hi ha una altra més profunda, que ens fa veure o entreveure circumstàncies o fets que, aparentement no són visibles.
I encara n'hi hauria una altra, que ès la que ens explica la Neus, on et vas fixant en cada detall, en la construcció de l'obra, en els seus entrellats i que ens fa la lectura molt més completa.
Total que, gràcies a les explicacions de la Neus, m'he posat a rellegir tota la Rodoreda que tinc a casa. Ja he acabat "El carrer de les Camèlies", i ara estic amb "Quanta, quanta guerra". Em deixo pel final, "Jardí vora el mar", que és la que m'agrada més. Més que els contes, i més que "Mirall trencat" i més que "La plaça del Diamant"!
Bé, doncs, moltes gràcies, Gemma, Neus, i, com no, Mercè Rodoreda!
#JoEmQuedoACasa
#LaCulturaaCasa
#Bibliotequesacasa
#Bibliotequesacasa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada