Que el confinament
també ens duria coses bones ho vaig saber el dia que vaig veure la meva filla
al balcó de casa devorant sota el sol Harry Potter i la pedra filosofal.
Era un matí qualsevol i de fons només se sentia l’esgarip d’una gavina rondinaire.
Després, silenci total. Va acabar el llibre en poc més d’una setmana. Ara ja ha
començat el segon.
Ella té deu anys i
jo en deuria tenir quatre o cinc més quan vaig descobrir Mercè Rodoreda, amb Aloma
precisament. Recordo que em va fascinar i algú podria pensar que en part
fou perquè jo era adolescent, com la protagonista; que m’hi vaig identificar.
Però no: van ser les paraules. Perquè una novel·la són només paraules, com deia
l’autora, però la màgia de la seva literatura rau en el fet que ella sabia
triar les paraules justes, les més senzilles, per explicar els sentiments més
complexos de la naturalesa humana (de les dones, si em permeteu anar més enllà).
I també em va captivar l’art de transmetre amb el suggeriment, sense explicar, que
no està a l’abast de tots els escriptors. M’ha encantat que la Neus Real
recalqués aquestes idees a la videoconferència, perquè això és el que sempre he
pensat.
Després d’Aloma
va venir La Plaça del Diamant, que em va fer plorar, i més tard, tota la
resta. Un exemplar de butxaca de La meva Cristina i altres contes és un
dels millors regals que m’han fet mai. Me’l va portar la meva mare un dia,
tornant de Barcelona, perquè sí. No era el meu aniversari, ni Sant Jordi, ni
cap festa especial. El va veure i va pensar en mi. Així de bonic, així de
senzill. Com les paraules de la Rodoreda.
Rellegir Aloma
m’ha fet venir ganes de rellegir Rodoreda, com a la Montse. Tota la Rodoreda,
Rodoreda en vena. Perquè en temps de confinament el millor que podem fer és
gaudir dels nostres tresors: la família i la literatura amb majúscules. Viatjar
amb la ment ja que no podem fer-ho de cap altra manera.
Vindran temps
millors, però abans ens hem de preparar per la sotragada. Entre tots i totes
podem contribuir al fet que les biblioteques i llibreries no hagin de tornar a
tancar, quan els permetin obrir.
Per tant, qui pugui i vulgui, que faci com jo,
que sempre em guio per aquesta pauta:
1.- Llegir llibres
2.- Comprar llibres
3.- Comprar llibres
d’autors catalans
4.- Comprar llibres
d’autors catalans vius
5.- Comprar llibres
d’autores catalanes vives
La idea és començar
pel final, si ens ve de gust i les circumstàncies ho permeten, i si no, anar
reculant, sense renunciar mai al primer precepte. En aquest sentit, us deixo
aquí dos títols a tenir en compte, si la proposta us interessa:
Aprendre a
parlar amb les plantes, de Marta Orriols.
Canto jo i la
muntanya balla, d’Irene Solà.
I no dic res més.
La màgia dels llibres (la de Hogwarts, la dels jardins de Sant Gervasi...)
comença a la primera pàgina.
Salut i ànims, més
que mai.
#JoEmQuedoACasa
#LaCulturaaCasa
#Bibliotequesacasa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada