És una llàstima que no haguem pogut estar cara a cara,
però la veritat és que aquesta vídeoconferència ha valgut molt la pena. La Neus Real, d’una manera engrescadora, ha sabut captar la nostra atenció. I tal vegada ens ha fet veure el que
potser ens hauria passat per alt.
Ens diu que la Mercè Rodoreda té la sensació que Aloma és la seva primera novel·la de veritat. S’entén
molt bé la diferencia entre les dues versions. Des que va començar havien passat 30 anys,
quan ja havia adquirit ofici.
A mi m’agradaria, encara que només fos per curiositat,
poder llegir alguna de les
primeres obres que ella va rebutjar.
Té molt mèrit despertar l’interès del públic amb
la història d’una noia normal
i, a més a més, amb falta d’autoestima.
La soledat guia la seva vida. La seva imaginació la porta a buscar
el que ella no pot aconseguir, per exemple les cartes que escriu a una persona que ni tan sols existeix.
Tot va morint al seu voltant:.La gata destrossada pel mascle,
la mort del nebot, el suïcidi del seu germà incapaç de trobar cap al·licient a la vida. El
germà gran que al darrera d’una passió que no pot controlar perd, fins i tot, la casa dels seus pares amb el jardí. Per l’Aloma també és una pèrdua, com una mort. S’havia il·lusionat amb el Robert i també la deixa.
Sola, es perd en aquella nit d’hivern
com una ombra. L’autora, malgrat tot, ens dóna un bri d’esperança.
L’Aloma pensa en una veu petita que li dirà
“mare”.
#JoEmQuedoACasa
#LaCulturaaCasa
#Bibliotequesacasa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada