La sombra del ciprés es alargada, Miguel Delibes

Acabem el 2020 llegint una novel·la que va guanyar el premir Nadal el 1947. La sombra del ciprés es alargada ens explica, en primera persona, la històra de Pedro des de la seva infantesa quan el seu oncle el deixa a càrrec de Don Mateo Lesmes que li dona una visió pessimista de la vida. Aquesta visió no l'abandonarà durant tota la seva vida i marcarà les seves relacions, tant d'amistat com amoroses, i tot el que l'envolta.

Narrada de forma senzilla i emotiva, aquesta novel·la anuncia ja els temes fonamentals de l'obra de Delibes: la recuperació de la infància, la presència constant de la mort, el pessimisme com a temptació contra la fe i la vida i el paper imprescindible de l'amor en les relacions interpersonals.

Deia Delibes del que suposava escriure una novel·la: A mi juicio, el novelista auténtico se nutre de la observación y la invención tanto como de sí mismo. El novelista auténtico tiene dentro de sí, no un personaje, sino cientos de personajes. De aquí que lo primero que el novelista debe observar es su propio interior. En este sentido, toda novela, todo protagonista de novela, lleva en sí mucho de la vida del autor. Vivir es un constante determinarse entre diversas alternativas. Mas, ante las cuartillas vírgenes, el novelista debe tener la imaginación suficiente para recular y rehacer su vida conforme otro itinerario que anteriormente desdeñó. Imaginativamente puede, pues, recrearse. Por aquí concluiremos que por encima de la potencia inventiva y del don de observación, debe contar el novelista con la facultad de desdoblamiento: no soy así pero pude ser así. Dar testimonio, en una palabra, no sólo de lo que le ha ocurrido, sino de lo que podría haberle ocurrido en cada caso y cada circunstancia.



 


Tertúlia d'Agonia de llum amb la Neus Real

Ahir va ser una tertúlia diferent, no tant per les mesures anti-COVID, sinó per la presència de la Neus Real que ens va oferir una visió molt particular sobre l'obra de la Mercè Rodoreda.

Si no vau poder assistir o si voleu tornar a veure la tertúlia, podeu clicar aquí:

Dijous de Lletres i Mots: "Agonia de la Llum" de Mercè Rodoreda,Tertúlia literària amb la Neus Real

 

 A més, la Neus ens ha proporcionat la bibliografia que teniu a continuació per si voleu ampliar el vostre coneixement sobre aquesta gran escriptora:

  • Arnau, Carme. [Mercè Rodoreda . Una biografia]. [Barcelona] : [Edicions 62] : [Proa], 2007 
  • Pòrtulas, Jaume. Ulisses ja no viu aquí? Notes sobre el Món d’Ulisses segons Mercè Rodoreda. Dins Mercè Rodoreda i els clàssics. Barcelona: UB, 2013, pp. 57-84 

Agonia de llum

El mes vinent parlarem d'Agonia de llum, un llibre que recull l'obra poètica de Mercè Rodoreda.


Rodoreda no va publicar mai cap llibre de poemes en vida, la seva producció poètica va ser inèdita durant molts anys fins que Abraham Mohino la va editar en aquest volum que llegirem. És un recull de 100 poemes, la majoria sonets, acompanyats de les obres pictòriques de l'autora i que, segons els editors, plantegen una nova forma de llegir l'autora i abordar el seu univers interior.

La majoria d'aquests poemes van ser escrits a París i a Ginebra entre 1946 i 1954 i que reflecteixen temors i angoixes relacionats amb l'exili, són cançons profundes i denses que s'oposen a l'adversitat. També permeten veure l'evolució de l'escriptura en el camp poètic, com, en el transcurs d'un any, Mercè Rodoreda va passar d'una absoluta incredulitat davant del fet d'escriure poesia a la més alta producció de la mateixa.

Josep Carner diu d'ella:

[...] hi ha els prodigis. Vegeu per exemple el cas de Mercè Rodoreda. Un dia, a París, vaig dir-li, amb gran sorpresa seva, que per què no feia versos. "Impossible - em va respondre; ni tant sols posseeixo l'instint del ritme". "Això és el que us penseu. Prometeu-me de fer el que us diré -li vaig respondre. Us tanqueu cada dia vint minuts i llegiu en veu alta vint o trenta hendecasíl·labs, sempre els mateixos, tantes vegades com us càpiguen en aquell temps". Al cap d'un any escrivia els seus extraordinaris sonets sobre passatges de l'Odissea. (Aquesta és la primera vegada que consigno el cas en paper, però estic més content d'aquella intuïció que de cap dels meus poemes.)


Serà una tertúlia molt especial perquè la conductora serà Neus Real, professora de llengua i literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona i comissària de l’exposició Aloma de Mercè Rodoreda. 50 anys de la segona edició de la novel·la.
 
Esperem que gaudiu de la lectura!



Haru

A l'octubre parlarem d'Haru, Flavia Company, escriptora, periodista i traductora. Com a escriptora cultiva, l'assaig, el conte, la prosa poètica i la novel·la. És professora a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i del Màster de Creació Narrativa de la Universitat Pompeu Fabra.





Haru aborda el viatge interior d'una jove i tracta de transmetre una filosofia de vida fonamentada en la suma i l'aprenentatge. La novel·la parla de les errades que cometem a la vida i la importància d'aprendre de les equivocacions en una novel·la que aprodundeix en l'ànima humana per intentar respondre algunes de les preguntes més importants que ens fem a la vida. És un llibre sobre l’acceptació i el desinterès, sobre l’amor, la vida i la mort, sobre les relacions humanes, la supèrbia, les inseguretats, la paciència, la constància, la lluita per la supervivència, el respecte…


La seva autora diu sobre ella:


Estoy convencida que después de leer Haru la gente no puede leer su vida de la misma forma. Cualquier persona que lea Haru se va a entender mejor, se va a perdonar, se va a reconciliar, va a mirar las cosas de un modo distinto, se va a plantear por que no vive la vida que quiere en lugar de vivir la vida que quieren otros, se va a plantear porque vive en el pasado o en el futuro, en lugar de vivir el presente, y es inevitable, porque Haru somos todos. Y cualquiera que lea Haru es Haru


Flavia Company va voler que el llibre, l'objecte, formés part de l'experiència de llegir la seva novel·la: 


Para que fuera equivalente el contenido al continente. La editora Iolanda Batallé, la editora de Catedral, me dijo cómo quieres que sea e libro. Me lo concedieron todo. Yo elegí este tipo de papel, este tipo de corte de páginas, porque como la novela defiende hay una manera de hacer las cosas que es con amor, darle a cada cosa el proceso y el tiempo que necesita para que se haga bien hecho. Me parecía que el libro fuera distinto, también una experiencia sensorial, es un libro muy sensual donde hay muchos sonidos, sabores, olores, tacto y me parecía muy importante que eso se transmitiera también desde el propio envase. Hemos contado con la colaboración para la cubierta de la diseñadora Marina Company y la imagen tomada es de un fotógrafo llamado David Cot. Todo se ha hecho con mucho amor por parte de todo el equipo”





Més sobre "Musclos per sopar"

El proper 3 de setembre ens trobarem per comentar Musclos per sopar, de Birgit Vanderbeke, inspirada en una família model alemanya on tots esperen la tornada del pare però passen les hores i el pare no torna, poc a poc els altres es rebel·len i posaran en qüestió tots els valors de la família tradicional. 

Per saber-ne més us deixem els següents enllaços: 

Mejillones para cenar, de Birgit Vanderbeke, en Conversaciones en la biblioteca 

Mejillones para cenar, en Pies raros

Literatura alemana, contradicciones de un mundo dividido en Mejillones para cenar, un article molt complert en pdf


Mejillones para cenar - Birgit Vanderbeke -5% en libros | FNAC



Comentaris sobre "Musclos per sopar"

El proper 3 de setmebre ens trobarem per comentar Musclos per sopar, de Birgit Vanderbeke, inspirada en una família model alemanya on tots esperen la tornada del pare però passen les hores i el pare no torna, poc a poc els altres es rebel·len i posaran en qüestió tots els valors de la família tradicional. 

L'acció es desenvolupa una tarda mentre la mare i les seus dos fills esperen l'arribada de la feina del pare després en la que hauria tancat un important acord comercial. Però el pare no arriba i la tensió comença a apoderar-se dels presents. Primer és la preocupació que li hagi pogut passar alguna cosa, després la indignació perquè la tardança pot fer malbé les musclos que tant han costat de preparar i finalment el temor que la seva absència sigui una prova a la que els està sometent el cap de família. 

La especial característica de Birgit Vanderbeke ha estat la de dinamitar a consciència la estructura familiar de la petita burgesia d'extraradi, afegitn la incessant presència d'aspectes concrets de la vida política i civil del a posguerra alemanya, que adorna com a teló de fons l'ensorrament dels ciments domèstics. Així neix el conegut com "estil Vanderbeke" ironia punyent, bombes de rellotgeria que deixa caure aquí i allà de la narració, confusió i desconcert com aproximació dels fets per part dels testimonis de la Història, neurosis incontrolables que corroeixen tot el que els envolta, incapacitat casi radical dels éssers humans per conviure pacíficament entre si, descrivint un escenari bèl·lic instal·lat dins la quotidianeïtat diària.

                                   vanderbeke

Per anar fent un tastet us deixem els següents enllaços on trobareu ressenyes destacades: 

Musclos per sopar, en Quadern vermell


Musclos per sopar, en Bibarnabloc.cat









Lectura mes de Setembre

El proper 3 de setmebre ens trobarem per comentar Musclos per sopar, de Birgit Vanderbeke, inspirada en una família model alemanya on tots esperen la tornada del pare però passen les hores i el pare no torna, poc a poc els altres es rebel·len i posaran en qüestió tots els valors de la família tradicional. 

Sota l'aparènça tranquil·la d'una familia que espera que el pare torni de la feina tot preparant el sopar (netejant els musclos que són el seu plat preferit) hi ha moltes coses ocultes. La filla gran ens explica en un discurs desordenat com és la vida a casa seva. Si, al principi, la novel·la pot ser que ens faci riure, el somriure ben aviat ens va quedant glaçat per culpa de la figura obsessiva, autoritària i violenta del pare absent. La veu de la narradora no es recrea en el dolor ni en l'autocompassió i, potser per això, ens descriu magistralment, sense cursileria ni llàgrima fàcil, l'experiència de créixer en una llar on la por ho domina tot.

Birgit Vanderbeke (Dahme, Alemanya 1956) va obtener el premi Ingborg Bachmann (el més prestigiós en llengua alemanya), per aquesta primera novel·la, Musclos per sopar. Juntament amb l'obra Alberta tiene un amante, han fet que sigui considerada per molts com la millor autora alemanya actual. En la majoria dels seus llibres el món quiotidià petit-burgès és ple d'ironia i d'humor, amb un tema recurrent: la tirania i el despostisme que hi hagut en la institució familiar.   



Podeu venir a la biblioteca a recollir el vostre exemplar








18è Aniversari

Us passem algunes fotos per recordar la vetllada de retrobament i celebració del 18è aniversari de la Tertúlia Dijous de lletres i mots que va tenir lloc al pati de la Magnòlia el passat dia 9 de juliol 











Per molts anys!!!!

Algunes curiositats sobre Proust

El proper 6 d'agost ens trobarem per comentar Pel cantó de Swann, de Marcel Proust, el primer dels set volums que formen A la recerca del temps perdut, la història d'una vida, de la infantesa a l'edat adulta, explicada en primera persona per un narrador sense nom. 

Amb les portes tancades, Proust no parà d'escriure, amb constants correccions i supressions. Més de dos-cents personatges reviuen sota la seva ploma i abasta quatre generacions. La seva homosexualitat, inconfessable en la societat de l'època, resta latent en gran part de l'obra. Mitjançant el narrador, mentint, manipulant i retallant Proust intenta reproduir el món d'aquesta joventut (des de la infància fins a l'inici d'una maduresa), retardat per la malaltia: de mica en mica, de personatge en personatge, de llum en llum, va anar reconstruint allò que havia viscut, li insufla una existència nova per al lector i el fa reviure per ell mateix. 

Vivia enclaustrat i treballava fins a l'extenuació en la seva obra principal A la recerca del temps perdut, que s'anà publicant entre 1913 i 1927, una part a títol pòstum, ja que morí d'esgotament a causa d'una bronquitis mal curada al 1922. 

El primer dels 7 volums, Pel cantó de Swann, s'edità per compte del mateix Proust a les Editions Grasset després que l'editorial Gallimard l'haguès rebutjat. Va tenir tant d'èxit que l'editorial va disculpar-se amb ell per tal de po
der publicar el segon volum, A l'ombra de les noies en flor, que li va valdre el premi Goncourt 1919. 

Per saber-ne més us deixem els següents enllaços: 

Proust i "A la recerca del temps perdut", en Prestatages Virtuals 


A la recerca del temps perdut, en Wikipèdia 




Podeu trobar títols sobre Marcel Proust a la Biblioteca Virtual de Cervantes


I també recuperem dos díptics que va publicar la Cristina en aquest blog sobre temàtiques relacionades amb l'obra de Proust:

Dificultats editorials


Cortesanes literàries





Traducció de Proust per Valèria Gaillard

Estem treballant en la lectura del mes d'agost Pel cantó de Swann, de Marcel Proust, el primer dels set volums que formen A la recerca del temps perdut, la història d'una vida, de la infantesa a l'edat adulta, explicada en primera persona per un narrador sense nom. 

Hi ha poques experiències tan reveladores, tan trasbalsadores, com la lectura del gran cicle proustià A la recerca del temps perdut. Aquesta traducció catalana del clàssic per excel·lència de la novel·la francesa del segle XX és una invitació a no deixar-se perdre l'immens plaer de seguir agafats de la mà de Proust, la bellíssima evocació i la reconstrucció tenaç de la seva adolescència. La traducció de Valèria Gaillard fa honor alhora al refinament artístic de la prosa de Proust i a la familiaritat de la veu que, d'un cop a l'altra d'A la recerca del temps perdut, ens parla i ens guía en la fascinació de la lectura. 

Us recomanem el següent article: 

Valèria Gaillard: "Escriure és per Proust una manera de superar el temps", en Temps Cultura

Valèria Gaillard a l'ascensor de l'Ateneu Barcelonès, un dels més antics de Barcelona


Marcel Proust (París, 10 de juliol de 1871- 18 de noviembre de 1922) integrant d'una familia benestant. Malalt crònic d'asma, va passar gran part de la seva vida reclòs en una habitació on va escriure la seva obra mestra A la recerca del món perdut, entre 1908 i 1922, una de les màximes de la novel·la universal.

Les set parts que la componen es van publicar Pel canto de Swann (per compte del mateix autor 1913), A l'ombra de les noies en flor (1919), El cantó de Guermantes (1920-1921), Sodoma i Gomorra (1921-1922) i de manera pòstuma La presonera (1923), Albertina desapareguda (1925) i El temps recobrat (1927). 

Va escriure també poesia, traduccions, crítica i va ser un dels primes novel·listes europeus a tractar obertament l'homosexualitat, tant masculina com femenina, inconfessable en la societat de l'època, com resta latent en gran part de la seva obra. 



Podeu venir a la biblioteca a recollir un exemplar traduït per Valèria Gaillard.