Agonia de llum

El mes vinent parlarem d'Agonia de llum, un llibre que recull l'obra poètica de Mercè Rodoreda.


Rodoreda no va publicar mai cap llibre de poemes en vida, la seva producció poètica va ser inèdita durant molts anys fins que Abraham Mohino la va editar en aquest volum que llegirem. És un recull de 100 poemes, la majoria sonets, acompanyats de les obres pictòriques de l'autora i que, segons els editors, plantegen una nova forma de llegir l'autora i abordar el seu univers interior.

La majoria d'aquests poemes van ser escrits a París i a Ginebra entre 1946 i 1954 i que reflecteixen temors i angoixes relacionats amb l'exili, són cançons profundes i denses que s'oposen a l'adversitat. També permeten veure l'evolució de l'escriptura en el camp poètic, com, en el transcurs d'un any, Mercè Rodoreda va passar d'una absoluta incredulitat davant del fet d'escriure poesia a la més alta producció de la mateixa.

Josep Carner diu d'ella:

[...] hi ha els prodigis. Vegeu per exemple el cas de Mercè Rodoreda. Un dia, a París, vaig dir-li, amb gran sorpresa seva, que per què no feia versos. "Impossible - em va respondre; ni tant sols posseeixo l'instint del ritme". "Això és el que us penseu. Prometeu-me de fer el que us diré -li vaig respondre. Us tanqueu cada dia vint minuts i llegiu en veu alta vint o trenta hendecasíl·labs, sempre els mateixos, tantes vegades com us càpiguen en aquell temps". Al cap d'un any escrivia els seus extraordinaris sonets sobre passatges de l'Odissea. (Aquesta és la primera vegada que consigno el cas en paper, però estic més content d'aquella intuïció que de cap dels meus poemes.)


Serà una tertúlia molt especial perquè la conductora serà Neus Real, professora de llengua i literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona i comissària de l’exposició Aloma de Mercè Rodoreda. 50 anys de la segona edició de la novel·la.
 
Esperem que gaudiu de la lectura!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada