Carta a la reina d'Anglaterra, Vicenç Pagès

La lectura del mes vinent és ben interessant: en aquesta novel·la que va guanyar el Premi Ciutat d'Olot el 1997, Joan Ferrer passa revista a la seva prolongada existència de gairebé mil anys, i exposa els fets que l'han condemnat a una pena tan dura com injusta. Per això escriu una carta a la reina d'Anglaterra. L'autor d'aquesta missiva ha passat tota mena de vicissituds, des de l'Edat Mitjana fins al llindar del tercer mil.lenni. Ha practicat tots els vicis i s'ha procurat tots els plaers. Ha freqüentat palaus i salons, ha conegut savis i poderosos, ha estimat moltes dones que li han parlat en moltes llengües en infinitat de països. Ara, després de rodolar pels segles, escriu una carta a Sa Majestat, i no precisament per demanar clemència.

A més, serà una tertúlia especial perquè comptarem amb la presència de l'autor, Vicenç Pagès i amb la visita dels alumnes de l'Escola de Català.

Podeu continuar gaudint de la lectura amb aquest díptic que us hem preparat en el que trobareu altres cartes redactades per grans escriptors.

Massa felicitat, Alice Munro

Infanticidis, enverinaments, robatoris, automutilacions, suïcidis, caigudes gairebé mortals... Qualsevol diria que Alice Munro (Wingham, Canadà, 1931) s'ha passat a la literatura sensacionalista, de sang i fetgets i secció de successos. Les aparences enganyen: la violència està en els 10 contes de 'Massa felicitat', del que parlarem en la propera tertúlia, per convertir-se en el cor ferit de la trama; cor que Munro decideix acariciar i operar sense assegurar-nos que la víctima es curarà. I tracta la violència d'una manera naturalista i necessària, com si el més atroç fos inevitable. El que és inevitable és 'normal', i la 'normalitat' amb què introdueix aquesta catarsi, que canviarà el full de ruta del relat, sorprèn el lector, acostumat a l'emotiu, tranquil detallisme de l'anomenada Txékhov canadenca.

Munro explora l'etern femení sense fer concessions de gènere. En molts relats les dones surten mal parades: sovint no saben calibrar la distància entre el que esperen de la vida i el que rebran. O a vegades expliquen, vagament indiferents, un fet terrible que escandalitzaria molta gent. Són més intel·ligents que els homes, més apassionades i més perilloses. Fins i tot en el memorable relat 'Cara', narrat des d'un punt de vista masculí, la dona apareix com l'oportunitat perduda, la que va agafar la paella pel mànec marcant-se la cara sense miraments per a assemblar-se més al seu objecte estimat, que va néixer amb un capritx.

A 'Massa felicitat', Munro torna al gènere del 'basat en fets reals' que va posar en pràctica a 'La vista desde Castle Rock'. Si a 'Tres rosas amarillas' Raymond Carver es conformava observant l'agonia de Txékhov per compondre una sentida elegia, Munro concentra en 60 pàgines l'atribolada vida de Sofia Kovalevski, novel·lista i matemàtica russa, per assajar una meditació sobre el seu personatge favorit, aquella dona que es debat entre la submissió a les normes virils i la reivindicació del seu lloc a l'univers. No és difícil reconèixer en els trets de Kovalevski l'ADN de l'arquetip Munro: l'heroïna que, presa de la seva sensibilitat, ha après a respectar la seva visió del món. ¡I què meravellosa visió del món tindrem si ens enfilem sobre aquests bellíssims contes'

Per acompanya la lectura, us hem preparat aquest díptic:

El Jardiner constant, John Le Carré

El mes vinent parlarem d'aquesta novel·la ambientada a Kènia: una dona, esposa d'un diplomàtic anglès, apareix morta en un suposat accident de cotxe. Davant de la tolerància despistada del seu home, un constant jardiner aficionat, i la irritació de l'ambaixada i els serveis secrets, l'assassinada es dedicava a causes humanitàries i havia descobert un secret terrible. 

El crim i el descobriment de la veritat faran sortir de la passivitat el seu home, que s'haurà d'enfrontar a aquells que van enviar els assassins i a més a alguns col·legues, compromesos en diversos nivells en la lucrativa i letal conspiració. Però el jardiner constant continuarà fins al final el camí obert per la seva dona: el resultat serà, com és clàssic en Le Carré, ambigu i ple d'esperança. En un marc d'actualitat plena, amb uns personatges captivadors i amb un excel·lent ritme narratiu, el mestre de la novel·la d'espies ha creat una nova joia per als lectors.

Com a lectura complementària us deixem aquest díptic sobre novel·les i drets humans.

Bona lectura!

El sentit d'un final, Julian Barnes

Aquesta novel·la guanyadora del Premi Man Booker 2011 a la millor novel·la publicada a la Commonwealth i Irlanda ens explica com Tony Webster, un jubilat de vida tranquil·la, divorciat amistosament, amb una filla i aparentment en pau amb la seva vida, rep una carta d'un bufet d'advocats que el farà revisar el seu passat, especialment els seus anys adolescents.

Just abans d'anar a la universitat, el seu grup d'amics es va ampliar amb l'Adrian Finn, el més seriós i intel·ligent de tots quatre. Amb fam de sexe i de llibres, sense noies, van viure un any molt intens i van jurar ser amics per sempre. Ara, passats més de quaranta anys, Tony Webster s'adona que molts fets potser no van passar com els havia recordat. Perquè la memòria és imperfecta i pot fer aflorar sorpreses. I, fins i tot, obligar-te a reinterpretar tota una vida.

«Ho té tot per ser un clàssic de la literatura anglesa. Està exquisidament escrit, subtilment traçat i revela noves profunditats en cada lectura.» (Stella Rimington, presidenta del jurat del Premi Man Booker)

«Breu però magistral. (...) Té un efecte pertorbador. Que no us n'enganyi la brevetat. El seu misteri està tan profundament entreteixit com el més antic dels records.» (Anita Brookner) «Una petita obra mestra.» (New York Journal of Books)

«Un llibre excel·lent, hàbilment traçat, audaçment concebut, ple d'una fosca visió pel que fa a l'envelliment i la memòria. (...) Barnes hi ha assolit alguna cosa de ressonància universal.» (The Guardian)

«Cuinada a foc lent, mesurada i plena de suspens, aquesta novel·la aconsegueix que cada frase, astutament treballada, compti. I al final s'alcen les flames.» (The Independent)

I si voleu més informació sobre la novel·la, us deixem aquest díptic que hem preparat:

Aniversari!

Ja queda poc per tornar a reunir-nos per comentar El llibre d'Evast e Blanquerna de Ramon Llull, i hem pensat que abans us agradaria veure alguna de les fotos que vam fer en la celebració del nostre aniversari amb l'espectacle Faules de Llull, amb l'actriu Teresa Puig. A més, vam entregar un petit detall als nostres tertulians que ens van fer els amics d'Aspronis:

Ruta Ruyra a Espais Escrits

Tenim una molt bona notícia: la Ruta Joaquim Ruyra a Blanes: quan el paisatge es fa literatura creada per la Joana Muñoz com a treball final de carrera ha estat inclosa a la web Espais Escrits per iniciativa de la Biblioteca.

Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català és una associació privada sense ànim de lucre, constituïda l’any 2005 amb l’objectiu d’articular els projectes de custòdia, recerca, i difusió del llegat tangible i intangible dels escriptors de la literatura catalana, per tal de cartografiar el patrimoni literari català a través de les institucions que el vetllen i en promouen la lectura i els estudis. És per aquest motiu que considerem que és molt important que la ruta Ruyra hagi estat inclosa en aquesta web!


Podeu consultar tota la informació clicant aquí.

Ressenya de El cor de les tenebres, per Concepció Casadevall

El cor de les tenebres -  La Gemma, com sempre, aportà el seu encertat plantejament. El periple que fan personatges culturalment occidentals a través del riu Congo és possiblement el que fa que  es consideri  una novel·la de  lectura juvenil però es un llibre carregat de simbolisme. És arribar al fons de l’ànima de l’ésser humà en mig d’ètnies indígenes , paisatges impenetrables,  vivències i pensaments extremadament oposats que van portant els personatges civilitzats cap  a  un pensament més instintiu . La selva és (amb els indígenes i tot el que implica) essencial  per mostrar-nos la influència de les circumstàncies. D’altra banda, retrata una comunitat civilitzada i admirada, representada per  una empresa colonitzadora carregada d’ambició i de les tares inherents a l’home del món del progrés i de l’immobilisme davant del salvatgisme civilitzat. Déu n’hi do dels temes que tracta!

La novel·la   fou comentada i aprovada amb molt bona qualificació tant per l’actualitat del  que planteja com per la forma en què ho fa. Els comentaris de l’experiència  viscuda  a l’Àfrica d’un   membre de la tertúlia ha acabat d‘arrodonir-la. 

                                                                                                                                 Blanes  2 de juny de 2016

Ressenya d'El cor de les tenebres, per Gemma Ciuró

Joseph Conrad emprèn aquest viatge al bell mig de la selva més desoladora, tant com pot ser-ho el cor de les persones. És per això també un viatge a l’interior, desgranant, a mida que es van succeint els fets, un a un, els trets distintius del costat més obscur de l’ésser humà. Un clàssic d’aventures? Una novel·la juvenil? Un assaig d’antropologia? Una crítica severa al colonialisme? El Cor de les tenebres és més que això. És una joia literària escrita de manera excel·lent que ens permet, amb un ritme creixent a mesura que avança el text, saber més de la vida d’aquest autor mitjançant la seva literatura plena de simbolismes i notes autobiogràfiques. Sens dubte, recomanable per a ser comentada en un club de lectura. Com la bona literatura clàssica, no té edat . 

Any Ramon Llull

A partir del mes vinent comença la celebració "tertuliana" de l'any Llull, que se celebra en commemoració del setè aniversari de la seva mort.

Ja sabeu que al juliol celebrem el nostre aniversari, i ja van 14 anys llegint, gaudint i comentant llibres!!!!! Així que hem decidit unificar aquestes dues celebracions i dedicarem el nostre aniversari a Llull amb la representació de Contes i faules de Llull, amb l'actriu Teresa Puig.

A més, a més, a l'agost parlarem del Llibre d'Evast e Blanquerna, que ja podeu recollir a la Biblioteca per començar a llegir-lo.

El Llibre d’Evast e Blanquerna de Ramon Llull és probablement l’obra més coneguda del savi mallorquí. Escrit entre els anys 1276 i 1283, durant la seva estada a Mont-peller, el Blanquerna representa una fita de la literatura del nostre país, no només per la seva elevada qualitat literària, sinó perquè és la primera obra de narrativa de ficció que s’escriu en llengua catalana. El llibre es construeix al voltant de la figura de Blanquerna, el perfecte espiritual, que és successivament viatger, monjo, abat, bisbe, papa i eremita. Amb la seva actuació al llarg de les diferents etapes del seu periple vital, Blanquerna aconsegueix una reforma espiritual completa de la societat. Només quan ho aconsegueix abandona la vida activa i pot dedicar-se a la seva vocació primera: menar una vida eremítica i contemplar Déu.

Ramon Llull utilitza la figura de Blanquerna, el perfecte cristià, per oferir un programa complet de reforma espiritual de la societat. El romanç s’organitza en cinc llibres, que corresponen als cinc estaments de vida que pot tenir la persona espiritual (matrimoni, religió, prelatura, senyoria apostòlica i vida ermitana). El cinquè llibre, el de la vida ermitana, conté el Llibre d’amic e amat, un conjunt de versicles pensats per reflexionar-hi cada dia de l’any que ofereixen una síntesi de mística i filosofia lul·liana, presentat com un llibre de meditació cristiana per a ermitans. 

Per complementar la lectura, us hem preparat aquest díptic en el que podeu llegir comentaris sobre l'obra de Llull:

Us esperem a aquestes dues cites tan interessants!!!

El bram de l'aigua, Maria Aladern

El mes vinent tornem a tenir una tertúlia especial ja que llegirem un altre llibre de l'escriptora local Maria Aladern, i comptarem amb la seva presència per analitzar l'obra.

El bram de l'aigua està ambientada a la Catalunya de la segona meitat del segle XIX, a un poble de costa i relata la vida d'una família de pescadors.

Esperem que us agradi la lectura i per complementar-la us deixem aquest díptic: