Comencem les tertúlies del 2014!!!
Efectivament, la lectura que us proposem a continuació serà la primera del 2014 i esperem que us agradi: el llibre és Caigut fora del temps de David Grossman. A més, el dia de la tertúlia, que serà el 9 de gener, comptarem amb la presència de Roser Lluch Oms, traductora de l'obra.
La novel·la ens explica la història d'un home i una dona que han perdut el seu fill. Cinc anys després, ell emprèn un viatge més enllà del temps per intentar connectar amb aquest noi que ja no parla, que ja no somriu... que ja no és. En el camí l'acompanya una llarga comitiva d'altres homes i dones que també han perdut un fill. Després d'anys de silenci, tots estan decidits a desafiar la mort i a donar veu al seu dolor, un dolor universal que queda "fora del temps". Fent servir les paraules per no caure en la follia, a Caigut fora del temps, David Grossman tanca una història que va començar a Tota una vida. I amb aquest descens literari al món de la mort ens permet recórrer camins desconeguts que només estan a l'abast del geni d'un gran escriptor.
David Grossman escriu des d'una extrema vulnerabilitat totalment lliure de por, una vulnerabilitat a la vegada poderosa i poètica, sensible i apassionada, iracunda i tendra. Escriu no només per a la seva pròpia supervivència, sinó també per a la nostra. Die Zeit
Informació complementària: entrevista feta per la revista Letras Libres a l'autor en la que parla de la seva visió de la literatura i de la situació del seu país.
Tenim una altra bona notícia: ja podeu consultar el llistat de títols del 2014 a la pàgina d'aquest bloc Properes lectures, amb un resum de l'argument i informació complementària de cadascuna de les obres.
Bona lectura!
Si una nit d'hivern, un viatger d'Italo Calvino
El mes vinent llegirem aquesta novel·la que explica les vicissituds d’una lectura frustrada. Els protagonistes són un lector —el Lector— i una lectora —la Lectora — i les interrupcions constants que pateixen sempre que es disposen a llegir. El responsable és un tal Ermes Marana, un traductor que s’ha proposat aniquilar tota fascinació per la lectura. Amb aquesta novel·la excepcional, Italo Calvino fa una reflexió insòlita sobre la literatura i captiva el lector precisament amb una història sobre la impossibilitat de llegir.
Esperem que us agradi!
I perquè aneu obrint boca, us presentem el llistat de llibres que llegirem l'any vinent. Ben aviat, podreu trobar més informació sobre els llibres a l'apartat del bloc "Properes lectures".
2 de gener
|
Caigut fora del temps, David Grossman
Amb la presència de
la traductora
|
6 de febrer
|
La montaña mágica, Thomas Mann
|
6 de març
|
L’ajudant del metge, Mercé Font
Amb la presència de
l’autora
|
3 d’abril
|
El soroll i la fúria, William Faulkner
|
8 de maig
|
Plans de futur de Màrius Serra
|
5 de juny
|
Los enamoramientos, Javier Marías
|
3 de juliol
|
Aniversari
|
7 d’agost
|
Ulisses,
James Joyce
|
4 de setembre
|
Camins d’arrels, Maria Aladern
Amb la presència de
l’autora
|
2 d’octubre
|
Caín,
José Saramago
|
6 de novembre
|
Orgull i prejudici, Jane Austen
|
4 de desembre
|
Llum antiga, John Banville
|
Maria Mercè Roca a la Biblioteca!!
Enrecordeu-vos que demà a les 20 h., dins del cicle de conferències organitzat en commemoració del 50è aniversari dels Premis Recull, vindrà a la Biblioteca la Maria Mercè Roca, guanyadora de premis com el Sant Jordi, el Ramon Llull o el Josep Pla.
Us hi esperem!!!
Us hi esperem!!!
La meva família i altres animals, de Gerald Durrell
Lawrence Durrell, el cèlebre escriptor d´El Quartet d’Alexandria, va dir que el seu germà Gerald havia enriquit la literatura amb un llibre veritablement còmic, una «obra mestra d’humor, alegria i poesia». L’autor té una visió unitària del món i dels animals que l’habiten —inclosa la seva família—, al llarg d’un relat que evoca amb intel·ligència i amb una cruel tendresa les peripècies d’un jove aprenent de científic amb una família insòlita que viu en una illa aleshores paradisíaca. Gerald Durrell va néixer a Jamshedpur, Índia, el 1925 i va morir a l’illa de Jersey el 1995. La seva família, que havia tornat a Anglaterra l’any 1928, va viure a l’illa grega de Corfú entre el 1934 i el 1939. Gerald Durrell va estudiar zoologia i es va convertir en un naturalista d’anomenada universal. És autor de més de trenta llibres, el més famós dels quals és La meva família i altres animals.
Aquest és el llibre que estem llegint aquest mes i del que parlarem a la propera tertúlia, el 5 de novembre, esperem que us agradi!
Per acompanyar la lectura, podeu llegir l'article Voces fecundas y sangrientas de Juan José Saer, publicat a La Nación, que parla sobre famílies literàries.
Aquest és el llibre que estem llegint aquest mes i del que parlarem a la propera tertúlia, el 5 de novembre, esperem que us agradi!
Per acompanyar la lectura, podeu llegir l'article Voces fecundas y sangrientas de Juan José Saer, publicat a La Nación, que parla sobre famílies literàries.
Alexis Zorbas de Nikos Kazantzakes
El proper mes llegirem aquesta obra en la que s'ens expliquen les experiències vitals que va viure l'autor junt a un personatge peculiar que el va ensenyar a gaudir de la vida:
Nikos Kazantzakes va conèixer Giorgos Zorba l’any 1917, al sud del Peloponès, quan explotaven una mina de lignit. Les tertúlies nocturnes el van portar a conèixer a aquest extravagant personatge, la profunda humanitat del qual el va impressionar de tal forma que va arribar a dir: “Si jo volgués distingir als homes que han deixat una empremta més profunda a la meva ànima, potser em decidiria per Homer, Buda, Bergson, Nietzsche, i Zorba.... ell m’ha ensenyat a estimar la vida i a no témer la mort”.
Nikos Kazantzakes va conèixer Giorgos Zorba l’any 1917, al sud del Peloponès, quan explotaven una mina de lignit. Les tertúlies nocturnes el van portar a conèixer a aquest extravagant personatge, la profunda humanitat del qual el va impressionar de tal forma que va arribar a dir: “Si jo volgués distingir als homes que han deixat una empremta més profunda a la meva ànima, potser em decidiria per Homer, Buda, Bergson, Nietzsche, i Zorba.... ell m’ha ensenyat a estimar la vida i a no témer la mort”.
La seva amistat amb Zorba es va mantenir tota la vida. Kazantzakes va canviar el nom de Giorgos pel d’Alexis Zorba i va situar l’acció a Creta. El famós escriptor va definir aquest home peculiar com “un meravellós bevedor, golafre, treballador, faldiller i vagabund. L’ànima més gran, el cos més ferm, el crit més lliure que he conegut en tota la meva vida”.
La novel·la va ser adaptada al cinema i protagonitzada per Anthony Quinn en el que és, probablement, un dels papers més carismàtics i recordats de la seva carrera. La pel·lícula, a part de ser nominada als premis Bafta, als Grammy i a d'altres, va guanyar tres premis Òscars: millor actriu secundària (Lila Kedrova), millor fotografia (Walter Lassally) i millor direcció artística (Vassilis Photopoulos).
La novel·la va ser adaptada al cinema i protagonitzada per Anthony Quinn en el que és, probablement, un dels papers més carismàtics i recordats de la seva carrera. La pel·lícula, a part de ser nominada als premis Bafta, als Grammy i a d'altres, va guanyar tres premis Òscars: millor actriu secundària (Lila Kedrova), millor fotografia (Walter Lassally) i millor direcció artística (Vassilis Photopoulos).
Dublinesca
El mes de setembre llegirem l'obra Dublinesca, d'Enrique Vila-Matas:
Samuel Riba es considera l’últim editor literari i se sent enfonsat des que es va retirar. Un dia, té un somni premonitori que l’indica clarament que el sentit de la seva vida passa per Dublín. Convenç a uns amics per a anar al Bloomsday i recórrer junts el cor mateix de l’Ulisses de James Joyce. Riba oculta als seus companys dues qüestions que l’obsessionen: saber si existeix l’escriptor genial que no va saber descobrir quan era editar i celebrar un estrany funeral per l’era de la impremta, agonitzant per la imminència d’un món seduït per la bogeria de l’era digital. Dublín sembla tenir la clau per a la resolució de les seves inquietuds. Boira i misteri. Fantasmes i un sorprenent humor. Vila-Matas torna amb una novel·la que paròdia allò apocalíptic al mateix temps que reflexiona sobre la fi d’una època de la literatura. Una novel·la enlluernadora, oberta a les més diverses lectures, un veritable regal poblat de sorpreses.
Va guanyar els següents premis: Premi Cunhambebe 2012; Premi Bottari Lattes Grinzane 2011; Premi Jean Carrière 2010; Millor llibre de l'any 2010 pels lectors de la revista Rockdelux
Samuel Riba es considera l’últim editor literari i se sent enfonsat des que es va retirar. Un dia, té un somni premonitori que l’indica clarament que el sentit de la seva vida passa per Dublín. Convenç a uns amics per a anar al Bloomsday i recórrer junts el cor mateix de l’Ulisses de James Joyce. Riba oculta als seus companys dues qüestions que l’obsessionen: saber si existeix l’escriptor genial que no va saber descobrir quan era editar i celebrar un estrany funeral per l’era de la impremta, agonitzant per la imminència d’un món seduït per la bogeria de l’era digital. Dublín sembla tenir la clau per a la resolució de les seves inquietuds. Boira i misteri. Fantasmes i un sorprenent humor. Vila-Matas torna amb una novel·la que paròdia allò apocalíptic al mateix temps que reflexiona sobre la fi d’una època de la literatura. Una novel·la enlluernadora, oberta a les més diverses lectures, un veritable regal poblat de sorpreses.
Va guanyar els següents premis: Premi Cunhambebe 2012; Premi Bottari Lattes Grinzane 2011; Premi Jean Carrière 2010; Millor llibre de l'any 2010 pels lectors de la revista Rockdelux
11è Aniversari!!!
El mes de juliol sempre és un mes especial per a nosaltres perquè celebrem l'aniversari de la tertúlia amb algun aconteixement especial.
Aquest any, hem decidit fer-ho amb el conte per a adults Pere Calders en mànigues de camisa del grup Paraules en moviment. Com expliquen els seus autors:
Els contes de Pere Calders fan de bon llegir i de bon explicar. Ell sempre ho va dir: es divertia escrivint i volia que el seu públic es divertís llegint-lo. Els seus contes barregen la realitat amb l'absurd, són plens de fantasia i també de tendresa i humanitat. El seu peculiar estil fa d'ell un escriptor únic, que ha creat escola.
Hem triat els contes de Pere Calders que més ens agraden i hem posat els seus personatges en mànegues de camisa. "Qüestions de tràmit", "L'art de vendre", "L'esperit guia" i altres contes llargs i curts ens serveixen per mostrar la genialitat de l'autor.
"Pere Calders en mànigues de camisa" és un espectacle per a joves i adults. Volem apropar-vos la seva obra d'una manera diferent i compartir amb tots vosaltres la màgia d'aquest escriptor tan estimat i respectat.
Aquest any, hem decidit fer-ho amb el conte per a adults Pere Calders en mànigues de camisa del grup Paraules en moviment. Com expliquen els seus autors:
Els contes de Pere Calders fan de bon llegir i de bon explicar. Ell sempre ho va dir: es divertia escrivint i volia que el seu públic es divertís llegint-lo. Els seus contes barregen la realitat amb l'absurd, són plens de fantasia i també de tendresa i humanitat. El seu peculiar estil fa d'ell un escriptor únic, que ha creat escola.
Hem triat els contes de Pere Calders que més ens agraden i hem posat els seus personatges en mànegues de camisa. "Qüestions de tràmit", "L'art de vendre", "L'esperit guia" i altres contes llargs i curts ens serveixen per mostrar la genialitat de l'autor.
"Pere Calders en mànigues de camisa" és un espectacle per a joves i adults. Volem apropar-vos la seva obra d'una manera diferent i compartir amb tots vosaltres la màgia d'aquest escriptor tan estimat i respectat.
Us hi esperem amb molta il·lusió!
La pell de brau
Per a afegir-nos a la commemoració de l'Any Espriu, aquest mes llegirem aquesta obra publicada l’abril del 1960, un dels poemaris cabdals de Salvador Espriu i un dels llibres de poesia que, a Catalunya i a Espanya, més repercussió han tingut fora dels cercles estrictament literaris.
"La pell de brau és l'espai, ple del record de la sang, on vivim, on ens obliguen a viure, i el brau, protagonista de la història, en una imaginada arena, envesteix la vella pell, l'arrenca amb les banyes i la converteix en bandera sagnant del nostre dolor. L'arena on el toro lluita per continuar vivint és Sepharad, la terra d'Occident, la terra on va venir a instal·lar-se el poble jueu en la seva diàspora, en la seva Golah.
Sepharad, el país d'Occident, és la terra on viu un petit poble, estranger i arrelat. És la terra estimada i odiada per aquest poble dolorós, enyorat d'una glòria llunyana, fidel i traïdor a si mateix, conscient de la seva justícia i dels seus mancaments: el poble d'Israel, el poble català.
Aquest paral·lelisme servirà una vegada més a Salvador Espriu per aprofundir en la tragèdia i en la lliçó de la difícil i amarga convivència entre els homes, per convertir-ho, no ja en la història d'un poble, sinó en una realitat universal."
Maria Aurèlia Capmany, Nota crítica a La pell de brau
I per a complementar la tertúlia, us deixem l'última entrevista que va concedir Salvador Espriu:
84 Charing Cross Road
El mes de maig comentarem aquesta novel·la epistolar entre una escriptora nordamericana i un llibreter anglès.
L’obtubre de 1949, Helene Hanff, una jove escriptora desconeguda, envia una carta des de Nova York a Marks & Co., la llibreria situada en el 84 de Charing Cross Road, a Londres. Apassionada, maniàtica, extravagant i moltes vegades sense diners, la senyoreta Hanff li reclama al llibreter Frank Doel volums gairebé introbables que calmaran la seva insaciable ànsia de descobriments. Vint anys més tard, continuen escrivint-se, i la familiaritat s’ha convertit en una intimitat gairebé amorosa. Aquesta correspondència excèntrica i plena d’encant és una petita joia que evoca, amb infinita delicadesa, el lloc que ocupen els llibres en la nostra vida... i les llibreries. 84 Charing Cross Road va passar gairebé inadvertit en el moment de la seva publicació, però des de la dècada dels setanta s’ha convertit en un veritable llibre de culte a ambdós costats de l’Atlàntic.
Com a material d'acompanyament, hem preparat un díptic en el que trobareu adaptacions cinematogràfiques de novel·les protagonitzades per escriptors:
Com a material d'acompanyament, hem preparat un díptic en el que trobareu adaptacions cinematogràfiques de novel·les protagonitzades per escriptors:
Tertúlia sobre Bolaño
Ahir la tertúlia sobre Los detectives salvajes va ser molt interessant i atractiva. Vam comptar amb la presència de la Lourdes Domènech que va fer una introducció sobre el món literari de Bolaño. A més, com que molts dels tertulians van conèixer l'escriptor, tota la sessió va estar plena d'anècdotes i comentaris sobre ell.
Molts dels tertulians, que no coneixien l'obra de Bolaño, van quedar agradablement sorpresos en llegir-lo i van comentar que, tot i la dificultat del text, els hi havia agradat.
La Lourdes va comentar que Roberto Bolaño sempre deia que llegir només un llibre seu era com llegir només una part d'una obra i que o es llegien tots els seus llibres o no es llegia cap. Així que us animem a continuar descobrint, o redescobrint, l'obra d'aquest gran autor. A la nostra biblioteca podeu trobar els seus llibres!
Molts dels tertulians, que no coneixien l'obra de Bolaño, van quedar agradablement sorpresos en llegir-lo i van comentar que, tot i la dificultat del text, els hi havia agradat.
La Lourdes va comentar que Roberto Bolaño sempre deia que llegir només un llibre seu era com llegir només una part d'una obra i que o es llegien tots els seus llibres o no es llegia cap. Així que us animem a continuar descobrint, o redescobrint, l'obra d'aquest gran autor. A la nostra biblioteca podeu trobar els seus llibres!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





