Per a afegir-nos a la commemoració de l'Any Espriu, aquest mes llegirem aquesta obra publicada l’abril del 1960, un dels poemaris cabdals de Salvador Espriu i un dels llibres de poesia que, a Catalunya i a Espanya, més repercussió han tingut fora dels cercles estrictament literaris.
"La pell de brau és l'espai, ple del record de la sang, on vivim, on ens obliguen a viure, i el brau, protagonista de la història, en una imaginada arena, envesteix la vella pell, l'arrenca amb les banyes i la converteix en bandera sagnant del nostre dolor. L'arena on el toro lluita per continuar vivint és Sepharad, la terra d'Occident, la terra on va venir a instal·lar-se el poble jueu en la seva diàspora, en la seva Golah.
Sepharad, el país d'Occident, és la terra on viu un petit poble, estranger i arrelat. És la terra estimada i odiada per aquest poble dolorós, enyorat d'una glòria llunyana, fidel i traïdor a si mateix, conscient de la seva justícia i dels seus mancaments: el poble d'Israel, el poble català.
Aquest paral·lelisme servirà una vegada més a Salvador Espriu per aprofundir en la tragèdia i en la lliçó de la difícil i amarga convivència entre els homes, per convertir-ho, no ja en la història d'un poble, sinó en una realitat universal."
Maria Aurèlia Capmany, Nota crítica a La pell de brau
I per a complementar la tertúlia, us deixem l'última entrevista que va concedir Salvador Espriu:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada