La celebració del desè aniversari de la tertúlia va ser tot un èxit!
La jornada va començar al Celler Sant Jordi amb un dinar amb tots els membres de la tertúlia. Allà, la Concepció Casadevall va repartir un dossier que habia elaborat ella en el que hi apareixien els textos participants en el certamen literari. Durant tota la tarda, els membres de la tertúlia es van llegir els textos i van triar un de cada categoria.
A les 20.00h, com sempre, i amb més de 60 participants va començar la tertúlia, es van conèixer els vots i es van decidir els guanyadors.
I llavors va començar el recital i muntatge audiovisual del grup de teatre Xiroia, dirigits per Jesús Ciuró, sobre el llibre Cançons de Rem i de Vela de Josep M. de Sagarra. Aquí us deixem unes fotografies:
A més, es van atorgar els premis del Certàment literari. Els guanyadors van ser:
- Categoria Original - Poesia, el premi és un dinar per a dues persones al restaurant Nu de Girona: Salvador Roca pel poema Sagitari
Sagitari esvelt de tendra mirada
cos sedós i nu, neguitós a l'alba.
M'has portat allò que tant anhelava:
déus i mites grecs en aquesta cala.
Quin plàcid benestar ens acompanya!
Fins el mar transmet cultura i saber
dels pobles i ciutats, riberencs, que banya.
El temps s'ha aturat en aquest recer.
El teu arc distés, la fletxa desada,
tot respira pau, cel, i mar calmada.
- Categoria Original - Prosa, el premi és una aquarel·la del pintor E. Aguilar: Gemma Ciuró per Tot és blau, tal com jo em pensava...
Sí o no. Cap acte humà és més lliure i més determinant alhora. Ja m'ho deia el pare: "Escollir implica sempre abandonar". I llavors el sentiment que m'inunda de neguit i curiositat, des d'aquí mateix, des del més profund del meu jo. Esperança, por, orgull i provocació. Finalment la tria. Tot és blau.
- Categoria Còpia, el premi és un llibre: Cèlia Amill per Saps què pare?
Avui he vist unes orenetes bevent al riu.
Eren blaves de tan negres.
Mentre, un vern gruixut em feia ombra,
passava una branca pel riu,
ens hem saludat i jo he tirat amunt.
Però pensava en tu.
Llavors, m'agrada tant quan
em fas una carícia i em dius:
Què, com va fill? I jo t'explico:
Avui, he vist unes orenetes bevent al riu.
I el mes d'agost parlarem del llibre Sunset Park de Paul Auster, un llibre en el que l'autor torna a utilizar
els temes recorrents dels seus llibres: les trobades i lluites amb els
éssers estimats, les relacions amoroses, la vocació artística, el
sofriment i l'atzar; en una novel·la amb una estrutura complexa i
personal en la que es desenvolupen els relats des dels diferents punts
de vista dels implicats.
En aquest enllaç podeu llegir una entrevista amb Paul Auster sobre el llibre i sobre literatura.
Bona lectura!!
