Manon Lescaut, Antoine-François Prévost

Antonine-François Prévost va ser un personatge peculiar de la França del segle XVIII que va escriure l'obra biogràfica en set volums, Memòries i aventures d'un home de qualitat que s'ha retirat del món. En els dos últims volums figura la novel·la curta La història del cavaller Des Grieux i de Manon Lescaut, obra per la qual és conegut. 

Aquesta novel·la, condemnada dues vegades a la foguera pels tribunals francesos, narra la història del noble Des Grieux: un jove que marxava a ingressar en un convent obligat pel seu pare quan va conèixer Manon Lescaut i es va enamorar irremeiablement d'ella. A partir d'aquí viuran múltiples aventures i desventures.



La lectura s'emmarca dins del projecte Liceu BIB, que pretén unir literatura i òpera a través dels clubs de lectura de les biblioteques catalanes programant lectures d'obres que es representen al Liceu. En el cas de la nostra biblioteca, llegim Manon Lescaut perquè és l'obra que va adaptar Giacomo Puccini per crear la seva celebrada òpera homònima que es representa al Gran Teatre del Liceu a partir del 5 d'abril. 

La Biblioteca disposa d'entrades per anar a veure aquesta òpera el dia 11 de juny, a les 20h. L'Ajuntament de Blanes ens ha proporcionat un autobús que portarà a les persones que hi estan interessades. Les entrades es poden comprar a la Biblioteca.

I recordeu que el 31 de maig, en Pol Avinyó, musicòleg i crític d'òpera, oferirà una xerrada-col·loqui sobre l'obra a les 20.00 h a la Biblioteca.

Us hi esperem!

El Jarama, Rafael Sánchez Ferlosio

El maig llegirem aquesta novel·la guanyadora del premi Nadal 1955 i del premi de la Crítica de 1957 i que va marca una fita dins de la novel·la espanyola de postguerra, convertint-se en una referència obligada del realisme social. 

Relata la història d'un grup de joves que van a passar el dia al camp, a la vora del riu Jarama, al que baixen els protagonistes per a banyar-se i fugir de l'avorriment de la ciutat. En un altre pla de la novel·la es desenvolupa l'enfrontament de dos mons: la classe treballadora urbana i la rural. La trama argumental, senzilla com en molts exemples del neorealisme, es desfà al final de l'obra amb la narració d'un fet tràgic que servirà l'autor per a reforçar la seva tesi sobre l'oposició entre la fugacitat de la vida humana i la natura immutable del riu.
Esperem que gaudiu de la lectura! I per acompanyar-la us hem preparat aquest díptic:

La veritat sobre el cas Harry Quebert, Joël Dicker

Aquesta novel·la guanyadora del Gran Premi de Novel·la de l’Acadèmia Francesa, del Premi Goncourt dels Instituts i del Premi de la revista Lire; ens explica com Marcus Goldman, l'estrella més jove de les lletres americanes, intenta ajudar el seu antic mestre Harry Quebert quan aquest és acusat de l'assassinat d'una noia amb qui va mantenir en secret una relació amorosa.

Res és el que sembla i els girs argumentals que ens ofereix Jöel Dicker són els principals alicients de la novel·la. L’acció es situa en tres èpoques diferents 1975, 1999 i 2008 per oferir-nos tota mena de detalls del que va succeir, per contruir una novel·la amb un engranatge perfecte. Cada capítol de la novel·la s’inicia amb un dels 31 consells que Harry Quebert va donar a Marcus Golman sobre com escriure un bon llibre i com enfrontar-se a la vida.


Sota un aire de thriller americà, La veritat sobre el cas Harry Quebert és una reflexió sobre Amèrica, sobre els defectes de la societat moderna, sobre la literatura, sobre la justícia i sobre els mitjans de comunicació.

«Un llibre prodigiós, de laboratori, que, amb molta astúcia i ironia, fusiona recursos de gèneres molt diferents. De la sèrie Twin Peaks a John Grisham, Psicosi, L’exorcista o el Nou Hampshire de John Irving.»SERGI PÀMIES, La Vanguardia

Per complementar la lectura us hem preparat aquest díptic en el que repassem altres novel·les que tenen el terme "cas" en el seu títol:

Gaudiu de la lectura!

Díptics i Properes lectures

Amb el material d'acompanyament d'Un lloc entre els morts també us hem donat aquest fulletó que complementa el díptic Escriptors d'un sól èxit:

En el díptic de l’octubre passat, Escriptors d’un sol èxit, relacionat amb la novel·la Nada de Carmen Laforet, us comentàvem:
Tot i que per raons diferents a les que hem vist fins ara, la vida de l’índia Arundhati Roy també va estar marcada per una primera novel·la que es va convertir en un èxit mundial. El déu de les petites coses, una història sobre dos germans bessons indis que queden traumatitzats per un fet de la seva infància, va obtenir el premi Booker el 1997, es va traduir a 40 llengües i porta venudes més de sis milions de còpies a tot el món. Després d’aquell èxit inesperat, Roy no només es va recloure sinó que va aprofitar la fama per a dedicar-se a l’activisme polític i social. El 2007 va anunciar la publicació de la seva segona novel·la. Encara l’esperem.
Doncs bé, us hem de comunicar una molt bona notícia: Arundhati Roy ha publicat la seva segona novel·la, El Ministeri de la felicitat suprema, que podeu aconseguir a la Biblioteca a partir d’aquest mateix mes de febrer.

També us volem comentar que hauríeu de visitar la pàgina

Properes lectures

del nostre bloc ja que hem hagut de modificar la tertúlia del desembre, que canvia de dia i d'hora també, per poder rebre una convidada molt especial!

Un lloc entre els morts, Maria Aurèlia Capmany

L’any 2018 es commemoren els 100 anys del naixement de Maria Aurèlia Capmany (1918-1991), novel·lista, dramaturga, assagista, traductora, activista cultural, antifranquista i feminista.

Filla del folklorista Aureli Capmany, fou una de les escriptores catalanes més polifacètiques de la seva època. Cultivà la narrativa, el teatre, l’assaig i altres gèneres literaris a banda de dedicar-se també a la traducció.


En narrativa, ben aviat destacà i guanyà el premi Joanot Martorell el 1948 amb la novel·la El cel no és transparent i el premi Sant Jordi de 1968 amb Un lloc entre els morts, entre d’altres premis literaris.

Com a assagista, destaquen les seves obres sobre la situació de la dona així com els nombrosos articles que dedicà a diversos aspectes de la cultura i de la societat catalana. En el camp de la dramatúrgia, fundà l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual amb Ricard Salvat.

Va ser regidora (1983-1987) i responsable de les àrees de Cultura i d’Edicions a l’Ajuntament de Barcelona i membre de la Diputació de Barcelona des del 1983 fins que va morir el 2 d’octubre de 1991. Membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i presidenta del Centre Català del Pen Club, l’any 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.

Nosaltres llegirem Un lloc entre els morts, una novel·la històrica desenfadada i personal. D'una banda, se centra en escenaris i personatges reals: Barcelona, Cervera i més tangencialment Venècia, en el pas del segle XVIII al XIX, amb la invasió del general Duhesne i la influència francesa; però, de l’altra, el fil conductor de l’obra és la vida d’un personatge de ficció, Jeroni Campdepadrós i Jansana, permanent insatisfet i inadaptat, que morirà molt jove. Hereu atípic d’una família rica, Jeroni, apostarà per la pervivència a través de l’escriptura.


A més, us hem preparat aquest díptic en el que podeu llegir una entrevista que li va fer la Montserrat Roig, esperem que la trobeu molt interessant:



Oona i Salinger, de Frédéric Beigbeder

El febrer parlarem d'aquesta gran novel·la, que ha servit per confirmar Frédéric Beigbeder com un autor de referència de la literatura francesa actual.


L'obra ens situa al Nova York de 1940, on Jerry Salinger, encara un escriptor principiant, coneix Oona O’Neill, la filla del dramaturg nord-americà més gran de l’època. Tot i que l’enamorament és immediat i s’envolta de tot el glamur dels còctels i les companyies més exquisides de la dècada, el seu idil·li no comença fins a l’estiu següent. Però l’atac a Pearl Harbor i el reclutament de Salinger per lluitar a Europa convertirà la seva relació en un amor pràcticament impossible, una història apassionant per on desfilen personatges cabdals de la cultura del segle xx: Scott Fitzgerald, Truman Capote, Ernest Hemingway, Eugene O’Neill, Charles Chaplin...


Esperem que us agradi! i per acompanyar la lectura us hem preparat aquest díptic sobre altres novel·les protagonitzades per escriptors reals, bona lectura!



2018

Gener              El Perro del hortelano de Lope de Vega. Dins del projecte Llegir el teatre

Febrer         Oona & Salinger de Frédéric Beigbeder

Març            Un lloc entre els morts de Maria Aurèlia Capmany. Commemoració del centenari del seu naixement

Abril            La veritat sobre el cas Harry Quebert de Joël Dicker

Maig            El Jarama de Rafael Sánchez Ferlosio

Juny            Manon Lescaut d'Antoine-François Prévost. Dins del projecte LiceoBIB

Juliol           Aniversari 

Agost           Las uvas de la ira de John Steinbeck. Commemoració del 50è aniversari de la seva defunció

Setembre      No em deixis mai de Kazuo Ishigur

Octubre             La biblioteca dels llibres rebutjats de David Foenkinos

Novembre       Totes les bèsties de carrega de Manuel de Pedrolo

Desembre      Les darreres paraules de Carme Riera

Desembre i Gener

Ahir vam tenir un regal pre-nadalenc molt especial ja que va venir l'Assumpta Mercader a representar els contes del seu llibre, La dona que somiava mariatxis. Aquí teniu unes quantes fotografies perquè veieu com vam gaudir amb l'Assumpta:





El mes de gener tornem a participar en el projecte Llegir el teatre de la Generalitat de Catalunya. Aquest projecte vol respondre a una necessitat d’apropar-se al fet teatral des d’una mirada més reposada sobre els textos, que doni eines per entendre i gaudir amb major profunditat els diferents muntatges que posteriorment es podran veure a les sales del teatre, amb la voluntat d’enriquir la relació respecte als espectacles. Així, a més de poder llegir i comentar l'obra, els participants de la tertúlia que vulguin gaudir de la representació de l'obra al Teatre Nacional de Catalunya tindran un 10% de descompte en el preu de l'entrada.


En aquesta ocasió llegirem El perro del hortelano de Lope de Vega. El títol de l'obra procedeix de la frase feta espanyola "Ser como el perro del hortelano, que no come ni deja comer". Aquesta comèdia escrita entre 1613 i 1618, en plena maduresa creativa de Lope de Vega, retrata els vaivens amorosos de la comtessa Diana i el seu secretari Teodoro, una relació prohibida per la rigidesa de les jerarquies socials.

Aquest conflicte entre el desig de llibertat i els lligams imposats pel destí només es resoldrà quan la força de l’enginy contribueixi a fer triomfar l’amor, entès per Lope de Vega com el gran anivellador universal que permet enderrocar les barreres socials aparentment més fermes.



La dona que somiava Mariatxis, Assumpta Mercader

El mes vinent tenim una tertúlia especial perquè ens visita l'Assumpta Mercader, l'autora d'aquests 27 contes que en un marc de normalitat aparent i quotidiana s'endinsen, amb humor, en la complexitat i en l'absurd de les relacions humanes amb un llenguatge fresc, senzill i irònic.


L'Assumpta es dedica a explicar contes per a petits i grans i també treballa com a actriu i titellaire. Explica contes de grans autors com Mercè Rodoreda o Quim Monzó, és una apassionada de les llegendes i les rondalles i també ha estrenat tres espectacles de narració de contes propis.

Ella es descriu així:
"He tingut la gran sort de néixer en una família nombrosa i amb un arrelat, profund i, m’atreviria a dir, especial sentit de l’humor. De la meva àvia vaig aprendre dites que no he sentit en boca de ningú més. Sentències com «Déu me’n guard d’un ja està fet», expressions com «Endevinati el grandi secreti!» o advertències del tipus «Nena, no beguis més aigua o et quedaràs hidròpila» eren el pa de cada dia a la meva infància. Haig d’agrair que m’hagin ensenyat a mirar el món per un forat, a fer ús de la ironia, a somiar truites i també a enfadar-me només per les coses per les quals val la pena enfadar-se. Em sembla que és de la barreja de tot això d’on surten els meus contes. De tot això, de les trompades que m’he fumut i del munt de converses que he sentit anant amunt i avall amb la Renfe."

Esperem que us agradi la lectura i que gaudiu de la visita!

També us hem de dir que ja podeu consultar les lectures de l'any vinent a la secció Properes lectures d'aquest bloc.
 

Ressenya de Nada, per Rosa Maria Molina Pineda

El 5 de octubre tuvo lugar la reunión del Club de Lectura "Dijous de lletres i mots" de la Bilioteca de Blanes. Con la novela de Carmen Laforet "Nada".
La reunión de lectoras fue muy interesante, las allí reunidas dimos nuestra opinión sobre la novela. En general la obra gustó.
Cada persona fue comentando lo que les llamó la atención y creían más interesante.

La novela es una representación de unos personajes de postguerra. Unos personajes literarios pero a la vez una pintura impresionista
de situaciones reales de aquella época. Unos tiempos amargos, crueles, tristes.

Andrea una joven de 18 años que llega a la ciudad de Barcelona para estudiar en la Universidad. Trae ilusión y esperanza de pasarselo bien y prosperar.
LLega a casa de sus parientes una familia pequeño burguesa, que después de la guerra vienen a menos. Tenía una gran casa que han de dividir. Los muebles que les sobran los tienen amontonados en la pequeña casa.
Viven en la casa la abuela con sus hijos Angustias, Román, Juan y su mujer Gloria. Todos ellos crean un ambiente hostil, cruel cada día hay peleas, gritos, chillidos entre el matrimonio. Gloria no es querida por la familia, cualquier cosa que haga o diga la insultan, la tía Angustias le llama golfa, se casó con Juan cuando estaba embarazada y la beata no la puede soportar.
La tía también controla a Andrea, la tiene vigilada y la acompaña a pasear por la ciudad, porque dice que una joven no está bien que salga sola. Por el qué dirán.La convivencia se hace insoportable para la joven Andrea que quiere vivir su vida en libertad. 
Los días que va a la Universidad son para ella un gran alivio.Allí conoce a Ena una joven diferente de un ambiente distinto, sus padres son ricos, lleva unos vestidos y zapatos nuevos, Andrea no, su vestido y sus zapatos están gastado y huelen a lejía.

Pasado un tiempo Ena le dice que en la calle Aribau hay un famoso pianista que se llama Román. Andrea le dice es mi tío. Pero no quiere presentárselo por que piensa en lo desaliñado y amarillento que está.
Ena insiste y al final lo conoce. Le gusta escuchar al piano a Román.
Pero su amiga tiene un secreto, su padre le ha dicho que su madre de joven estuvo enamorada de Román-. Eran amigos en el conservatorio de música. Un día Román le dijo a la madre de Ena que se cortara la bonita trenza que tenía. Ella después de llorar y de dudar mucho. Se la cortó. Él le dijo que por qué le había hecho caso. Román hizo sufrir mucho a la madre de Ena. Todo se acabó cuando los padres de la joven se dieron cuenta que lo que ocurría. La enviaron al campo y a Román le dieron dinero para que nunca más volviera a verla. 

Román antes de la guerra civil era un buen pianista que también componía canciones y tenía un cierto éxito.
La guerra lo alejó y lo pervirtió como persona. militaba en la zona roja, incluso tenía un cargo de responsabilidad pero, antes de acabar la guerra se pasó al enemigo haciendo de espía. Fue un traidor que convenció a su hermano para que hiciera lo mismo. Lo tenía dominado.

Juan era un pintor que cree que sus pinturas son buenas pero, no valen nada. Su mujer las intenta vender pero no nadie las quiere.
Juan se pone furioso contra Gloria y la golpea. En la casa cada día tienen una pelea, gritos y chillidos. Juan es un fracasado, no tiene trabajo, el dinero que entra en esa casa es que Gloria tiene un secreto va a casa de su hermana que vive en el barrio chino. Se podría decir, no está muy claro que se dedica a la prostitución. Gloria no, ella juega a las cartas. Gana dinero y vuelve a casa. Juan está celoso porque su mujer sale de noche a casa de su hermana para pedirle dinero y, comprar medicinas para su hijo que está enfermo.
Es una familia que vive en la miseria, Román no, él de vez en cuando hace unos viajes misteriosos, parece que hace contrabando, o estraperlo. Es un egoísta ve que su familia pasa ganas y no los ayuda. Él tiene de todo, café, cigarrillos y un piano, vive en la buhardilla sólo y con confort. Andrea duerme en un catre en el comedor. Todos viven apiñados.
La abuela es una persona buena que quiere que haya paz y harmonía entre hermanos. Pero se hace mayor y nadie le hace caso.

Para Andrea la convivencia con su familia se le hace insoportable.
En la Universidad tiene amigos que la convidan a fiestas. Pero son hijos de papá y ella no se encuentra bien entre ellos. Son fiestas de verano donde las jovenes estrenan vestidos, ella no tiene vestidos nuevos. Ese ambiente no es para ella.
Su amiga Ena también se ha marchado de vacaciones y se encuentra sola en la ciudad.
Una ciudad de postguerra gris y oscura, con pocas luces que alumbrar. En la ciudad hay pobres y niños huérfanos que le piden sus frutos secos, Andrea ha comprado un cucurucho de almendras, tiene hambre. Pero se lo da a los niños, quizá por la pena que les da.
Vuelve a casa rápida, no tiene ganas de nada. Se acuesta, de pronto oye unos gritos desgarradores, no son de Gloria, estos son de Antonia, una criada de la familia que entró de joven en la casa y se ha que dado con la abuela.
Antonia está estirada en el suelo desmayada, todos se despiertan al oir los gritos. Juan pide un vaso de agua fría a Gloria, se lo echa en la cara, se recupera un poco y, casi sin voz dice: está muerto, está muerto. Juan rápidamente sube las escaleras y se encuentra a su hermano degollado con una navaja de afeitar.
Andrea estuvo un tiempo desde la muerte de Román que no sabía que había pasado. Creía que Román no había muerto, soñaba con su música que tanto le gustaba. Estaba triste paseaba por los barrios viejos de la ciudad. Ella misma se encontraba rara con su vestido teñido de negro con olor a tinte que no podía soportar. Las calles oscuras, grises de la ciudad se asemejaban a ella.
Regresó pronto a la casa de Aribau, allí estaba Gloria cocinando algo bueno, olía bien. Gloria se acercó y le dijo que había vendido el piano de Román. Andrea se va hacia la habitación. De pronto oye gritos, ruido de cosas que caían al suelo era la cacerola donde Gloria estaba cocinando. Juan estaba pegando a su mujer porque había vendido el piano de Román.
Cada día Juan estaba más loco, le pegaba por cualquier cosa que dijera.
Gloria contó a Andrea que tenía miedo de Juan. Ninguna mujer sufriría lo que yo. Dice que soy una bestia que no hago más que dormir. mientras que su hermano aulla de dolor en su tumba.
Gloria le enseñó un gran cardenal en la espalda.
Gloria algún día marchará de esa casa de locos. La abuela le trae una carta, es de Ena que le dice que que hay trabajo para ella en el despacho de su padre. Su madre está encantada de que venga a vivir con ellos. Andrea estaba contentísima, por fin podía salir de esa familia que no le había dado nada.