Sangre o amor, Donna Leon
Aquesta autora no té una forma concreta d’escriure. Al contrari a molts escriptors reconeix que quan comença a escriure un llibre no té idea del que acabarà passant. Es pot dir que la seva manera d’escriure és com ella, una mica anàrquica i això és el que reflexa la seva novel·la Sangre o amor.
Un admirador de la soprano Flavia Petrelli ha traspassat la línea que separa un fan inofensiu d’un seguidor obsessionat. Coneix tots els moviments que fa el seu ídol, on es troba a cada moment i intenta captar la seva atenció regalant-li roses grogues i regals caríssims. El pitjor de tot és que tot apunta que és el responsable d’una sèrie d’atacs soferts per amics i persones de l’entorn de la diva. La cantant d’òpera es troba a Venècia interpretant amb èxit Tosca a l’emblemàtic teatre La Fenice , per tant serà només qüestió de temps que el comissari Guido Brunetti, vell amic de la infància que ha ajudat a l’artista en ocasions anteriors, posi a tot l’equip al seu servei. Això inclou investigar el passat de Petrelli i conèixer la part obscura del món de l'espectacle, les pressions i la rivalitat que creix darrere de l’escenari. Com reconeix l’artista, “els fans són fans: mai són amics”
Una proposta molt fluixa. Passa "de puntetetes" per sobre de l'òpera Tosaca, tot i que les breus referènciesque hi introdueix en són fidels. També fa un bon retrat de Venècia. Però això és tot. És previsible, literàriament molt pobra i està farcida de subarguments totalment prescindibles.
Una proposta molt fluixa. Passa "de puntetetes" per sobre de l'òpera Tosaca, tot i que les breus referènciesque hi introdueix en són fidels. També fa un bon retrat de Venècia. Però això és tot. És previsible, literàriament molt pobra i està farcida de subarguments totalment prescindibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada