La insostenible lleugeresa del ser, Milan Kundera

A març parlarem d'aquesta novel·la que Més que cap altra de les novel·les de Kundera, és sobretot una novel·la d'amor. Tereza està gelosa. La seva gelosia, dominada de dia, es desperta durant la nit. En el seu llarg camí l'acompanya el seu marit, Tomàs, mig Don Joan, mig Tristany, dividit entre l'amor que sent per ella i unes insuperables temptacions llibertines. El destí de Sabrina, una de les amants de Tomàs, estén l'acció de la novel·la per tot el món.: després que els russos envaïssin Praga, ella persegueix la llibertat a Ginebra, a París, a Amèrica; al capdavall no troba res més que que la insostenible lleugeresa del ser. Aquesta novel·la, lleugera i greu alhora, és una gran meditació sobre l'existència humana en aquests moments crepusculars d'Europa.



També us hem preparat aquest díptic sobre altres novel·les ambientades a la ciutat de Praga:







Ressenya de La Insostenible lleugeresa dels ser, per Esteban Aguilar


Podem agrupar en Quatre parts el mes significatiu del llibre: 
Consideracions generals
La inconsistència d’una vida que desapareix d’una vegada per sempre, no té pes tant és si ha estat terrible,bella o sublim. Aquesta reflexió a partir de l’ etern retorn de Nietzche fan percebre el que representa el personatge del Tomàs per l’ autor.
“Els personatges de la meva novel·la són les pròpies possibilitats que no s’han realitzat, més enllà de la frontera on comença el misteri que interroga“.
Va més enllà de la filosofia i de la psicologia per buscar l’ essència existencial dels personatges.
Sexualitat, erotisme i amor
Els personatges de Teresa i Sabina li serveixen per explorar sentiments i comportaments diferents en l ‘erotisme, la sexualitat i l’ amor.
La força eròtica de Sabina l’expressa l’autor amb delicadesa quan en la seva relació amb el Franz ella li diu:
-Perquè no fas servir la teva força amb mi?
-Perquè l’amor significa renunciar a la força.
Sabina es va adonar que la frase era preciosa i Franz quedava desqualificat pel que feia  a la seva vida eròtica.
El llit com a símbol intocable del matrimoni i quan el Tomàs li agafava les mans a Tereza al tremolar li  indicava el concepte d’amor.
Viure la veritat
Només es pot viure la veritat si no hi ha públic, si hi ha algú els nostres actes s’ adapten.
L’estupidesa humana i l’ oblit
Sublim explicació del Kitsch com a negació de la merda. El Kitsch forma part de la condició humana. A la realitat tot és inconsistent, dreta - esquerra,diferents ideologies, ja que només es busca una representació que amagui la dura realitat perquè s’adapti a nosaltres.
El teatre de la gran marxa a Cambotja;el periodista redactor a qui li tanquen el diari,troba el seu equilibri en pensar que la policia l’ inspecciona. Serveixen per il·lustrar la realitat del Kitsch.
Què queda de la gent que mori a Cambotja i de la gran marxa?
I del Tomàs? I del Franz?
Una gran foto de l’actriu americana amb un nen groc als braços o unes inscripcions sobre les tombes del Tomàs i del Franz.
Abans que ens oblidin,serem convertits en Kitsch que és una estació de pas entre ser i l’oblit.
I de l’ article tant important sobre Edip? El director del diari no recorda ni l’ article ni el nom de qui el va escriure.
Mai podrem determinar amb seguretat en quina mesura les nostres relacions amb els altres són el resultat del nostres sentiments,del nostre amor,del nostre desamor,bondat o maldat i fins a quin punt són el producte de la relació de forces entre nosaltres i ells.
La veritable bondat de l’ home només es pot manifestar amb absoluta puresa i llibertat en relació amb allò que no representa cap mena de força.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada