Aquest poemari compost per seixanta-nou poemes trobem un bell exemple de la riquesa i l’efectivitat de l'expressió del poeta, que amb els anys ha guanyat en intensitat i capacitat de síntesi fins a delimitar un espai verbal perfectament reconeixible. Així, als poemes de Subllum hi apareixen alguns dels temes i motius propis de la lírica samperiana: el sentit de l’escriptura, el pas del temps, el naixement i la proximitat cada cop més palpable de la mort, la concepció cíclica de la vida, la soledat de l’individu sense l’assistència de Déu, el dubte sobre la pròpia identitat, la història familiar i una quotidianitat que el poeta observa agudament i sobre la qual sap elevar-se amb la grandesa de to que li és característica.
Són dividits en tres seccions: Subllum, com el títol del llibre, que suggereix un estat de tenebra però també d’intuïció de la llum; Instants previs, on el poeta, paradoxalment, anticipa l’inesperat, i Retorn a Samsâra, títol que recorda el d’un poemari anterior (Samsâra, 1982) i que fa referència al terme hindú per a la metempsicosi o transmigració de les ànimes.
Poeta de tonalitats grises i fosques, sota el seu pessimisme aparent s’amaga un vitalisme desesperat, que el porta a capturar els instants més vulgars –com al poema Els carreters– i a veure l’arribada de la mort, de vegades desitjada, com el tancament d’un cicle que només té sentit entès com una lluita que no és inútil en la mesura que és bella: “He vingut a practicar la màgia de viure i de morir”.
Són dividits en tres seccions: Subllum, com el títol del llibre, que suggereix un estat de tenebra però també d’intuïció de la llum; Instants previs, on el poeta, paradoxalment, anticipa l’inesperat, i Retorn a Samsâra, títol que recorda el d’un poemari anterior (Samsâra, 1982) i que fa referència al terme hindú per a la metempsicosi o transmigració de les ànimes.
Poeta de tonalitats grises i fosques, sota el seu pessimisme aparent s’amaga un vitalisme desesperat, que el porta a capturar els instants més vulgars –com al poema Els carreters– i a veure l’arribada de la mort, de vegades desitjada, com el tancament d’un cicle que només té sentit entès com una lluita que no és inútil en la mesura que és bella: “He vingut a practicar la màgia de viure i de morir”.
("Perseverar sota la llum", Melcion Mateu)
Si voleu complementar la lectura d'aquest títol, podeu llegir el díptic que us hem preparat:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada