Victus entra dins l'estil de novel·la històrica que, com totes, crea el dubte de fins a quin punt és fidel a la història. A la tertúlia es van exposar alguns d'aquests dubtes. Dóna la impressió que és molt documentada, tant la primera part, molt interessant, dedicada als enginyers de l'època que construïen les defenses de les ciutats, com muralles, baluards, trinxeres, etc.; com la part històrica que, com argumenta l'autor, hi ha la sort que s'hi ha escrit molt al respecte tant sobre els fets importants com de les coses més senzilles.Potser que a la descripció d'alguns personatges, tot i sense allunyar-se de la realitat, hi carregui una mica les tintes exagerant alguns trets. Ara el que queda clar és que el seu heroi és el general D. Antonio de Villarroel.
Com sempre passa a la tertúlia, no hi ha una única opinió. En aquest cas hi havia qui creia que aquestes novel·les creen confusió i d'altres al contrari, que ajuden a divulgar uns fets que d'altra manera serien poc coneguts.
El que no es pot negar és que la novel·la et situa a l'època i al moment i et dóna una idea del que va suposar per a Catalunya aquests fets.
Maria Dolors Andreu
Com sempre passa a la tertúlia, no hi ha una única opinió. En aquest cas hi havia qui creia que aquestes novel·les creen confusió i d'altres al contrari, que ajuden a divulgar uns fets que d'altra manera serien poc coneguts.
El que no es pot negar és que la novel·la et situa a l'època i al moment i et dóna una idea del que va suposar per a Catalunya aquests fets.
Maria Dolors Andreu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada