Jaime Gil de Biedma neix a la Nava de la
Asunción,Segovia, l'any 1929, en el si d'una família de l'alta burgesia
castellana. El seu pare es traslladà a Barcelona per treballar a la “Compañía
de tabacos de Filipinas”. Gil de Biedma
va passar part de la guerra civil refugiat a la casa de la Nava. Quan torna a
Barcelona, on estudia el batxillerat i l'advocacia, li queda la nostàlgia
d'aquells anys passats. La infància és molt present a la seva obra no tant sols
com a record o nostàlgia sinó com a actitud. Ja madur manifestà: Quién me
conoce ahora dirá que mi experiencia nada tiene que ver con mis ideas, y es
verdad...
La seva homosexualitat marca la seva vida interior i el fa ser profundament pessimista, i el porta al límit, a viure una sèrie d'experiències íntimes auto destructives.
Tot plegat l'influeix i crea un llenguatge propi en la seva poesia i en la forma d'escriure. Cerca la contemporaneïtat i la racionalitat, l'experiència, aconseguint un discurs propi i universal, en la seva poesia. Cultiva la perfecció en la forma, absent de rimes, amb un llenguatge col·loquial i una ironia clarament marcada que a voltes pot ratllar el cinisme. Encara que la seva obra és poc extensa – mai es va plantejar escriure de forma professional – és un poeta important i un referent del segle XX.
A part de la poesia també escrigué assajos literaris. L'any 1974, ja malalt, té una crisi i deixa d'escriure. Va morir a Barcelona l'any 1990.
La seva homosexualitat marca la seva vida interior i el fa ser profundament pessimista, i el porta al límit, a viure una sèrie d'experiències íntimes auto destructives.
Tot plegat l'influeix i crea un llenguatge propi en la seva poesia i en la forma d'escriure. Cerca la contemporaneïtat i la racionalitat, l'experiència, aconseguint un discurs propi i universal, en la seva poesia. Cultiva la perfecció en la forma, absent de rimes, amb un llenguatge col·loquial i una ironia clarament marcada que a voltes pot ratllar el cinisme. Encara que la seva obra és poc extensa – mai es va plantejar escriure de forma professional – és un poeta important i un referent del segle XX.
A part de la poesia també escrigué assajos literaris. L'any 1974, ja malalt, té una crisi i deixa d'escriure. Va morir a Barcelona l'any 1990.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada