Dissortadament no hem estat gaires els tertulians en la trobada d'avui, però puc dir que el llibre que avui debatíem no és que hagi estat del grat de la majoria dels contertulians. Uns l'han trobat "divertit", d'altres no l'han suportat al·legant que és irreverent i poca-solta, sense cap mena de comunicació literària. Altres l'han trobat una ofensa a la literatura normal i no han tingut esma d'acabar-ho. A uns pocs no els ha agradat però els ha fet gràcia per la seva informalitat amb els esquetxos i situacions inversemblants narrades per l'autor.
A algú li han sabut greu les hores invertides en llegir-lo, però creia que era el seu deure de tertulià. En resum, hi ha hagut per a tots els gustos, com en botica. En fi, que per a ells no és que sigui cap joia de la literatura, com s'ha esbombat de l'autor després del seu èxit amb el seu llibre L'avi de cent anys que es va escapar per la finestra. No crec que cap recomani a algun dels seus amics que el llegeixin, ni que el vulguin tenir en algun dels seus prestatges exposat.
Quant al meu parer, dir que en un cas normal dels llibres que solem llegir, l'hauria deixat de llegir a la plana 60 o 70, però aquesta vegada una espècie d'amor propi va fer que el llegís tot per poder comprovar si és que acostumo a tenir sempre, o moltes vegades, una opinió diferent a la dels meus companys tertulians. He pogut comprovar que no sóc tant diferent d'opinió que els altres, doncs estic completament d'acord que no passa res, no crec que torni a llegir cap escrit d'aquest senyor. Serà pel tipus d'humor suec, que trobo que no te res a veure amb el nostre, mediterrani. Tal com ja he expressat me l'he llegit tot per poder parlar-ne amb causa, però els asseguro que serà el primer i segurament el darrer. Això sí, potser el recomanaré a alguna de les persones que no em són grates, perquè s'enrecordin de mi.
Cordialment,
Albert Ros i Coll
A algú li han sabut greu les hores invertides en llegir-lo, però creia que era el seu deure de tertulià. En resum, hi ha hagut per a tots els gustos, com en botica. En fi, que per a ells no és que sigui cap joia de la literatura, com s'ha esbombat de l'autor després del seu èxit amb el seu llibre L'avi de cent anys que es va escapar per la finestra. No crec que cap recomani a algun dels seus amics que el llegeixin, ni que el vulguin tenir en algun dels seus prestatges exposat.
Quant al meu parer, dir que en un cas normal dels llibres que solem llegir, l'hauria deixat de llegir a la plana 60 o 70, però aquesta vegada una espècie d'amor propi va fer que el llegís tot per poder comprovar si és que acostumo a tenir sempre, o moltes vegades, una opinió diferent a la dels meus companys tertulians. He pogut comprovar que no sóc tant diferent d'opinió que els altres, doncs estic completament d'acord que no passa res, no crec que torni a llegir cap escrit d'aquest senyor. Serà pel tipus d'humor suec, que trobo que no te res a veure amb el nostre, mediterrani. Tal com ja he expressat me l'he llegit tot per poder parlar-ne amb causa, però els asseguro que serà el primer i segurament el darrer. Això sí, potser el recomanaré a alguna de les persones que no em són grates, perquè s'enrecordin de mi.
Cordialment,
Albert Ros i Coll
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada