Los Enamoramientos, de Javier Marías

"La última vez que vi a Miguel Desvern o Deverne fue también la última que lo vió su mujer, Luisa, lo cual no dejó de ser extraño y quizá injusto, ya que ella era eso, su mujer, y yo era en cambio una desconocida...!" Així comença Los enamoramientos, la novel·la de Javier Marías, consagrat com un dels millors novel·listes contemporanis. Maria Dolz, la narradora y protagonista, només va serbe el seu nom "cuando apareció su foto en el periódico, apuñalado y medio descamisado y a punto de convertirse en un muerto: lo último de lo que se debió de dar cuenta fue de que lo acuchillaban por confusión y sin causa".

Amb una prosa profunda i captivadora, aquesta novel·la reflexiona sobre l'estat d'enamorament, considerat gairebé universalment com quelcom positiu i fins i tot redemptor de vegades, tant que sembla justificar gairebé totes les coses: les accions nobles i desinteressades, però també els més grans excessos i roïndats.

Los enamoramientos és també un llibre sobre la impunitat i sobre l'horrible força dels fets; sobre la inconveniència de què els morts puguin tornar, per molt que se'ls hagi plorat i que en aparença res es desitgi tant com el seu retorn, o al menys que continuessin vius; també sobre la impossibilitat de saber mai la veritat cabalment, ni tant sols la del nostre pensament, oscil·lant i sempre variable.

Us hem preparat aquest díptic en el que podeu trobar una entrevista amb l'autor: