Properes lectures

5 de juliol

Aniversari 

 

 

2 d’agost

Las uvas de la ira, John Steinbeck


Lectura proposta per commemorar els 50 anys de la defunció de John Ernst Steinbeck, Jr. (Salinas, Califòrnia, 1902 - Nova York, 1968) que fou un escriptor estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1962.

Distingida amb el Premi Pulitzer de 1940, aquesta novel·la descriu el drama de l’emigració dels components de la família Joad que, obligats per la pols i la sequera, es veuen obligats a abandonar les seves terres, juntament amb milers de persones d’Oklahoma i Texas, cap a la terra promesa de Califòrnia. Allà, però, les expectatives d’aquest exercit de desposseïts no es veuran satisfetes.

Las uvas de la ira és una de les grans novel·les polítiques de la història de la literatura i conserva, a més, tot el seu vigor narratiu. Tot i que va ser prohibida, cremada públicament i qualificada de manifest comunista, només difon el que prediquen la Declaració Universal dels Drets Humans: la dignitat humana i la justícia social.



6 de setembre

No em deixis mai, Kazuo Ishiguro   

(Premi Nobel de Literatura 2017)


La Kathy, la Ruth i en Tommy eren alumnes de Hailsham, una idíl·lica institució docent situada en ple camp anglès. Els estudiants hi vivien escrupolosament protegits del món de fora, i se'ls educava en el convenciment que eren especials, i que la seva integritat física era fonamental. Però, per què hi eren, en realitat? Passaran molt anys abans que la Kathy, als seus 31 anys, es decideixi finalment a reviure el passat. El resultat és el captivador relat de com la Kathy, la Ruth i en Tommy, amants, amics i companys, van descobrint la veritat sobre la seva infància aparentment feliç...i sobre el seu futur. 

 

4 d’octubre

La biblioteca dels llibres rebutjats, David Foenkinos


En un poblet de la Bretanya francesa, un bibliotecari decideix recollir tots els llibres refusats pels editors. Posa anuncis a les revistes literàries i en pocs anys reuneix prop d’un miler de manuscrits. Amb una trama plena de suspens, i una vena fantasiosa i sentimental, marca Foenkinos, aquesta comèdia-thriller és la prova que una novel·la pot commoure els lectors.



Una novel·la sobre llibres i escriptura que agradarà a tota mena de lectors.


8 de novembre

Totes les bèsties de càrrega, Manuel de Pedrolo


Lectura proposada per commemorar els 100 anys del naixement de Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) que fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre –classificat dins del teatre de l'absurd, el teatre de Pedrolo va ser inclòs a l'influent estudi de Martin Esslin (El segarrenc és l'únic escriptor de la península que figura en aquest estudi), narrativa i contes. La seva obra, un dels corpus més extens de les lletres catalanes, és sovint eclipsat per l'èxit de la seva obra més coneguda, Mecanoscrit del segon origen. És considerat l'escriptor més prolífic de les lletres catalanes.


Totes les bèsties de càrrega és la història de l'opressió d'un poble aclaparat per una burocràcia inhumana i absurda, però amb una clara voluntat de supervivència. Els fets, que passen en un país imaginari, s'esdevenen durant un període molt breu que evoca una de les èpoques més dures de la història de Catalunya: la postguerra. Són uns

anys de persecució i de resistència, de dubtes i de febleses, de cansament i de recuperació, de sorpreses i de treball pacient. Totes les bèsties de càrrega és una de les novel·les més destacades de Manuel de Pedrolo i una síntesi brillant d'un dels moments més difícils de la història d'aquest poble.


14 de desembre, a les 19:30

Les darreres paraules, Carme Riera


Aquesta lectura s'emmarca dins del projecte Avui també és Sant Joan: la literatura eina de valors de Taleia Cultura, un cicle de diàlegs entre escriptores i escriptors guardonats i psicòlegs que prenen de referència les respectives obres guardonades per tractar valors i emocions universals.

La novel·la de Carme Riera ens explica com, en un manuscrit retrobat, Lluís Salvador d’Habsburg Lorena (Florència, 1847 – Txèquia, 1915) confessa els secrets dels seus amors, alguns de tràgics, ens ofereix punts de vista personals però objectius sobre els esdeveniments que canviaren el mapa europeu del segle xx, des de Meyerling fins a Sarajevo. Cosí de l’emperador Francesc Josep i de l’emperadriu Elisabet, la famosa Sissí, tal vegada tingué a l’abast evitar el desencadenament de la Primera Guerra.
Viatger impenitent i misteriós, home de lletres, naturalista i ecologista avant la lettre, l’arxiduc fou també un enamorat de Mallorca. A l’illa hi bastí el seu petit regne paradisíac.

Les darreres paraules desvela, en unes suposades memòries, les vivències familiars, sentimentals i polítiques d’una personalitat extraordinària, que, tot i pertànyer a la Casa Imperial més important d’Europa, visqué allunyat dels convencionalismes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada