Properes lectures

1 de març

Un lloc entre els morts, Maria Aurèlia Capmany


Lectura proposta per commemorar el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 3 d'agost de 1918 - 2 d'octubre de 1991), que fou una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. Va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la del 1968 amb l'obra Un lloc entre els morts i el Premi Joanot Martorell del 1948 amb El cel no és transparent. Fou presidenta del PEN català entre 1979 i 1983. Destacà també com a activista cultural, feminista i antifranquista.

L'acció d’aquesta novel·la històrica se situa en el pas del segle XVIII al XIX amb la invasió del general Duhesne i la influència francesa. D'una banda se centra en escenaris i personatges reals: Barcelona, Cervera, o Venècia, i com el mateix general Duhesne, però de l'altra, el protagonista és un personatge de ficció, Jeroni Campdepadrós i Jansana, hereu d'una família rica que mort prematurament i que escriu unes memòries les quals la seva muller destruirà després de la seva mort i només en quedaran alguns poemes, fragments i cartes. El narrador reconstruirà la seva vida a través d'aquests fragments però, sobretot a partir de deduccions personals. L'obra segueix cronològicament, l'existència del protagonista: la mort de la mare, l'enfrontament amb el pare, el casament amb la Carolina, l'amistat amb l'empordanès Eresme Bonsoms, etc.


5 d’abril

La veritat sobre el cas Harry Quebert, Joël Dicker


A Nova York, la primavera del 2008, mentre a Amèrica comença a sentir-se ja el rum-rum de les eleccions presidencials, Marcus Goldman, un jove escriptor d’èxit, viu moments d’angoixa: és incapaç d’escriure la nova novel·la que ha d’entregar al seu editor d’aquí a pocs mesos.

Quan ja està a punt d’esgotar-se el termini, de cop i volta trontolla tot: el seu gran amic i antic professor a la universitat, Harry Quebert, un dels escriptors més respectats del país, ha de retre comptes amb el passat. L’acusen d’haver assassinat l’any 1975 una noia de quinze anys amb qui va tenir una relació amorosa, la Nola Kellergan. 


Convençut de la innocència d’en Harry, en Marcus ho deixa tot per anar-se’n a Nova Hampshire a investigar el cas. De seguida es veu superat pels esdeveniments: la investigació no va enlloc i a més rep amenaces. Per demostrar la innocència d’en Harry i salvar la seva carrera d’escriptor, ha de trobar la resposta a tres preguntes: Qui va matar la Nola Kellergan? Què va passar a Nova Hampshire l’estiu del 1975? I com s’escriu una novel·la d’èxit?
Sota un aire de thriller americà, La veritat sobre el cas Harry Quebert és una reflexió sobre Amèrica, sobre els defectes de la societat moderna, sobre la literatura, sobre la justícia i sobre els mitjans de comunicació.


3 de maig

El Jarama, Rafael Sánchez Ferlosio


Obra escrita amb l’únic propòsit de mostra la parla dels seus personatges, El Jarama, Premi Nadal 1955, es va convertir en una fita de la novel·la espanyola de postguerra, paradigma de l’objectivisme que estava de moda aquells anys, i detonant de l’anomenada novel·la social. Sota l’aparent inanitat del seu argument (les converses d’un grup de joves madrilenys que han anat a passar un diumenge del mes d’agost al riu Jarama) s’han reconegut tot tipus de significats: des d’una poètica reflexió sobre el pas del temps fins a un retrat de l’Espanya del moment.






7 de juny

Manon Lescaut, Antoine-François Prévost


La Història del cavaller Des Grieux i de Manon Lescaut va ser publicada per primera vegada per separat el 1731, i després revisada i reeditada el 1753. Actualment es considera una de les obres mestres de la cultura francesa del Segle de les Llums, una novel·la que combina l'herència del racionalisme il·lustrat amb la nova sensibilitat romàntica, sense abandonar l'esquema de la tradició picaresca. Aquest relat, on es parla de sexe i de diners, de la fatalitat del desig i de la força de les convencions, conté el retrat d'una de les primeres, si no la primera, femme fatale de la nostra tradició i és, en definitiva, un llibre d'una modernitat sorprenent.



Inspirada en la novel·la homònima de l’abbé Prévost, Puccini va obtenir amb Manon Lescaut el seu primer gran triomf. La història de l’ascensió i caiguda de la cortesana Manon va ser escrita amb una música rebatedora, fidel als principis del verisme i amb l’esquinçament precís en pàgines com la cèlebre ària «Sola, perduta, abbandonata» del quart acte.

Lectura inclosa dins del projecte LiceoBIB, que enllaça literatura i òpera, i continua animant a la lectura de textos literaris que han inspirat algunes de les òperes que es representen al Gran Teatre del Liceu de Barcelona


5 de juliol

Aniversari 

 

 

2 d’agost

Las uvas de la ira, John Steinbeck


Lectura proposta per commemorar els 50 anys de la defunció de John Ernst Steinbeck, Jr. (Salinas, Califòrnia, 1902 - Nova York, 1968) que fou un escriptor estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1962.

Distingida amb el Premi Pulitzer de 1940, aquesta novel·la descriu el drama de l’emigració dels components de la família Joad que, obligats per la pols i la sequera, es veuen obligats a abandonar les seves terres, juntament amb milers de persones d’Oklahoma i Texas, cap a la terra promesa de Califòrnia. Allà, però, les expectatives d’aquest exercit de desposseïts no es veuran satisfetes.

Las uvas de la ira és una de les grans novel·les polítiques de la història de la literatura i conserva, a més, tot el seu vigor narratiu. Tot i que va ser prohibida, cremada públicament i qualificada de manifest comunista, només difon el que prediquen la Declaració Universal dels Drets Humans: la dignitat humana i la justícia social.



6 de setembre

No em deixis mai, Kazuo Ishiguro   

(Premi Nobel de Literatura 2017)


La Kathy, la Ruth i en Tommy eren alumnes de Hailsham, una idíl·lica institució docent situada en ple camp anglès. Els estudiants hi vivien escrupolosament protegits del món de fora, i se'ls educava en el convenciment que eren especials, i que la seva integritat física era fonamental. Però, per què hi eren, en realitat? Passaran molt anys abans que la Kathy, als seus 31 anys, es decideixi finalment a reviure el passat. El resultat és el captivador relat de com la Kathy, la Ruth i en Tommy, amants, amics i companys, van descobrint la veritat sobre la seva infància aparentment feliç...i sobre el seu futur. 

 

4 d’octubre

La biblioteca dels llibres rebutjats, David Foenkinos


En un poblet de la Bretanya francesa, un bibliotecari decideix recollir tots els llibres refusats pels editors. Posa anuncis a les revistes literàries i en pocs anys reuneix prop d’un miler de manuscrits. Amb una trama plena de suspens, i una vena fantasiosa i sentimental, marca Foenkinos, aquesta comèdia-thriller és la prova que una novel·la pot commoure els lectors.



Una novel·la sobre llibres i escriptura que agradarà a tota mena de lectors.


8 de novembre

Totes les bèsties de càrrega, Manuel de Pedrolo


Lectura proposada per commemorar els 100 anys del naixement de Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) que fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre –classificat dins del teatre de l'absurd, el teatre de Pedrolo va ser inclòs a l'influent estudi de Martin Esslin (El segarrenc és l'únic escriptor de la península que figura en aquest estudi), narrativa i contes. La seva obra, un dels corpus més extens de les lletres catalanes, és sovint eclipsat per l'èxit de la seva obra més coneguda, Mecanoscrit del segon origen. És considerat l'escriptor més prolífic de les lletres catalanes.


Totes les bèsties de càrrega és la història de l'opressió d'un poble aclaparat per una burocràcia inhumana i absurda, però amb una clara voluntat de supervivència. Els fets, que passen en un país imaginari, s'esdevenen durant un període molt breu que evoca una de les èpoques més dures de la història de Catalunya: la postguerra. Són uns

anys de persecució i de resistència, de dubtes i de febleses, de cansament i de recuperació, de sorpreses i de treball pacient. Totes les bèsties de càrrega és una de les novel·les més destacades de Manuel de Pedrolo i una síntesi brillant d'un dels moments més difícils de la història d'aquest poble.


14 de desembre, a les 19:30

Les darreres paraules, Carme Riera


Aquesta lectura s'emmarca dins del projecte Avui també és Sant Joan: la literatura eina de valors de Taleia Cultura, un cicle de diàlegs entre escriptores i escriptors guardonats i psicòlegs que prenen de referència les respectives obres guardonades per tractar valors i emocions universals.

La novel·la de Carme Riera ens explica com, en un manuscrit retrobat, Lluís Salvador d’Habsburg Lorena (Florència, 1847 – Txèquia, 1915) confessa els secrets dels seus amors, alguns de tràgics, ens ofereix punts de vista personals però objectius sobre els esdeveniments que canviaren el mapa europeu del segle xx, des de Meyerling fins a Sarajevo. Cosí de l’emperador Francesc Josep i de l’emperadriu Elisabet, la famosa Sissí, tal vegada tingué a l’abast evitar el desencadenament de la Primera Guerra.
Viatger impenitent i misteriós, home de lletres, naturalista i ecologista avant la lettre, l’arxiduc fou també un enamorat de Mallorca. A l’illa hi bastí el seu petit regne paradisíac.

Les darreres paraules desvela, en unes suposades memòries, les vivències familiars, sentimentals i polítiques d’una personalitat extraordinària, que, tot i pertànyer a la Casa Imperial més important d’Europa, visqué allunyat dels convencionalismes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada